“El canvi d’orientació laboral és fruit de les ganes d’alinear la meva manera de pensar amb la meva manera d’estar al món”

 A Actualitat

Teresa Guilleumes és una de les dones que arriben al servei d’emprenedoria de Surt per convertir una idea en un projecte professional. Ens comparteix l’experiència de posar-lo a caminar i de fer-ho amb els peus dins l’economia solidària.

Quin és el teu projecte i en quin punt del desenvolupament del negoci et trobes?

Es tracta d’un projecte cooperatiu en el sector cultural que està en fase inicial. De moment som dues sòcies. Vam començar a gestar la idea l’estiu del 2018 i ara estem treballant en el model d’empresa i el pla de negoci. La nostra idea seria poder constituir la cooperativa aquest mateix any.

Per què el desenvolupes emmarcat en l’economia social i solidària?

M’agradaria que la meva activitat professional estigués en sintonia amb la meva manera de pensar i de viure. Crec que l’activitat laboral pot ser una oportunitat per contribuir a la construcció d’un món on les relacions humanes siguin més justes, solidàries i respectuoses amb l’entorn.

Treballar hauria de ser una manera més d’expressar-nos i de créixer com a persones, de participar en el món. Si organitzem les relacions laborals d’una altra manera, la feina podria ser un espai de desenvolupament de totes les nostres potencialitats. Trobo molt trist que per a moltes persones treballar només sigui obrir un parèntesi de vuit (o moltes més) hores diàries que les allunya de la seva vida “de veritat”. Vuit hores diàries que al cap dels anys es poden convertir en més de 70.000 hores de no viure la teva vida, sinó la dels altres… L’economia social i solidària posa les persones al centre, per això emprendre en aquesta direcció és tan bonic i alhora tan complicat.

Trobes estratègies per fer xarxa dins l’economia social i solidària? Ho estàs aconseguint?

Crec que en l’àmbit de l’economia social i solidària justament és on més possibilitats hi ha de sinèrgies i col·laboracions. Encara no hi hem entrat gaire, perquè som en una fase molt inicial, però penso que els mecanismes de cooperació amb altres empreses funcionen, i són la millor manera de demostrar-nos que aquest és el camí correcte per emprendre.

Des que vam començar a donar voltes al nostre projecte, hem trobat un munt d’oportunitats de formació. Crec que actualment hi ha una aposta clara per donar recursos formatius a les persones que volen emprendre en aquest sector i ho valoro moltíssim. Tant la formació, com totes les persones i projectes que he conegut en aquests espais. Però també penso que, de la mateixa manera que es dediquen molts recursos a la formació, potser se’n dediquen massa pocs a incentivar econòmicament o materialment les empreses que comencen. Iniciar qualsevol projecte requereix invertir un munt d’hores que, d’entrada, no tenen un retorn econòmic immediat. Emprendre des del punt de vista de l’economia social i solidària és una aventura que requereix una intensitat i una dedicació molt grans i que, si mentrestant has de mantenir altres activitats laborals que et permetin omplir l’olla (com és el cas), es fa molt difícil de portar a terme.

Quines són les principals dificultats amb què topes o has topat com a emprenedora?

La meva experiència com a assalariada és molt llarga i com a emprenedora és curtíssima. Tot i que aquest canvi ha estat triat per mi, de moment, en aquesta fase inicial, les principals dificultats, curiosament, són les resistències mentals. Tenim molt més incorporat del que sembla l’esquema mental en el qual només som algú si tenim una posició i un sou a final de mes. Jo, ara, no tinc una feina fixa en cap empresa coneguda ni un sou a final de mes… Qui sóc? Confonem el “què ets” o “què fas” amb el “qui ets”. Abans era editora. I ara? Aquest interrogant és un espai obert que pot angoixar, però també és un paper en blanc ple de possibilitats. M’agrada molt més aquesta segona interpretació. Sobretot perquè, ara que també em moc pel món de la il·lustració, he descobert la màgia dels papers en blanc: es poden convertir en tot el que la teva imaginació et permet idear!

Una altra resistència mental és la por-de-no-percebre-un-sou-a-final-de-mes. És terrible, aquesta! Quan apareix, t’explica sempre escenaris espantosos. Jo la deixo passar i li permeto que parli, però només una estoneta. Després li dic que gràcies per la visita, però que ara ha de marxar perquè tinc molta feina a fer. Els darrers dos anys aquesta estratègia m’ha funcionat… Entenc que en això hi pot haver situacions personals molt diferents i que és un tema que no es pot banalitzar, però crec que la por és un fantasma que també es construeix socialment i que plana damunt els nostres caps perquè no ens belluguem d’allà on som.

En el teu procés, en què t’ha acompanyat o t’acompanya el servei d’emprenedoria de Surt?

Vaig conèixer la Fundació Surt i la cooperativa Impulsem en un itinerari que van organitzar l’estiu passat per a persones que es proposaven d’emprendre algun projecte laboral. Després, la Carolina Fort, coordinadora de la línia d’emprenedoria de Surt, ens ha fet el seguiment del nostre projecte en algunes entrevistes individuals. Crec que és molt bo continuar la relació més enllà de la formació inicial, ja que els veritables dubtes i complicacions arriben quan engegues el projecte.

D’on et sorgeix la vena emprenedora? Desig o resposta a una necessitat?

Com deia abans, el canvi d’orientació laboral que he fet en els darrers dos anys és fruit de les ganes d’alinear la meva manera de pensar amb la meva manera de fer i estar al món. La vida humana és molt breu. Si no ho feia ara, quan? Com em va dir la meva mare (una jove de 87 anys) quan li vaig comentar les meves inquietuds sobre el canvi que em plantejava: “El pitjor que et pot passar, és no haver-ho provat”. Aquí estic, doncs, provant-ho.

 Quines són les següents passes en el teu projecte?

La feina més important que hem de fer ara és acabar de definir el projecte per poder elaborar el pla d’empresa i començar els tràmits de constitució de la cooperativa. Per definir bé el projecte, però, hem de fer necessàriament un estudi de mercat. Veig que és imprescindible contrastar les idees que tenim amb la realitat que ens envolta. I també crec que hem de posar-nos en marxa, és a dir, iniciar alguna activitat que serveixi de pilot per poder fracassar amb tranquil·litat i sense prendre gaire mal. Ara som aprenents de funàmbules fent equilibris: caurem de la corda, és clar, i com abans millor per tornar-nos-hi a enfilar i tenir més experiència per fer-ho més bé. Igual que les criatures quan comencen a caminar!

Què distingeix el teu projecte d’altres del sector? Ser una iniciativa promoguda per dones diries que és part d’aquest valor diferencial?

El nostre projecte no té més valor pel fet que siguem dones. Però som dones, i crec que el que podem aportar al sector cultural és la nostra pròpia experiència i visió, i la nostra manera particular de treballar, que s’anirà definint a mesura que el projecte es vagi fent realitat. El valor diferencial serà ser presents en tot allò que fem (si no hi ha dues persones iguals, no hi pot haver tampoc dues empreses iguals), ser creatives i posar “ànima” al projecte,  i també saber cocrear amb altres persones que hi sintonitzin per anar construint comunitat. A mi em sembla que així és com la cultura avança i transforma el món.

Publicacions recomanades

Fes un comentari

Contact Us

We're not around right now. But you can send us an email and we'll get back to you, asap.