“Els que decideixen i formen no volen perspectives que qüestionin el masclisme dins del món de la teràpia”

 A Actualitat

Diana Baggieri fa tres anys que acompanya persones a “picar pedra per fer la carretera que connecta el cervell amb les emocions i la sexualitat”, descriu, sobre els seus tallers. És terapeuta Gestalt i es dedica al coaching de sexualitat. Ara, es proposa fer créixer el seu projecte ‘Sexualidad en movimiento‘ per aconseguir estabilitat. El servei d’emprenedoria de Surt li dona suport en el procés, en un moment en què, a més, busca especialitzar-se en el treball des d’una perspectiva de gènere. Una aposta professional que, assegura, li neix d’una necessitat personal.

Quina és la teva idea de negoci i en quin punt es troba la iniciativa empresarial?

Treballo en coaching de sexualitat, a través de tallers de llarga durada, d’un any, des del cos, des de la consciència per viure amb una sexualitat sana, amb una mateixa. Em proposo treballar amb dones que han viscut violència de gènere i amb persones LGTBI, a partir d’un qüestionament del gènere.

Trobes que és una necessitat aplicar perspectiva de gènere en la teva feina?

Què significa ser dona i què significa ser home, quines parts meves hi responen…  Tot aquest treball d’identificació, des del meu punt de vista, està totalment lligat a la sexualitat. La sexualitat no és una qüestió genital, té a veure amb la identitat i, per tant, amb el gènere. Ser sexuats és el ‘desig a’ (una persona, un projecte, sortir a caminar a la muntanya, tenir amics, sociabilitzar-me, tenir una feina…); és un impuls de vida que et duu ‘a’.

Quin és l’objectiu dels tallers que ofereixes?

Ho plantejo com un creixement personal a través de la sexualitat. Cal entendre la persona (ment, emoció i cos). Normalment, sobretot a Europa, anem molt a trossos i, sobretot de coll en avall, no ens n’enterem. Podem tenir sexe lliurement perquè Europa és  molt lliure… però no sentir res… Ni saber què vull ni saber posar límits. Ara totes estem súper alliberades però no tenim cap educació per conèixer el nostre cos, no tenim educació per escoltar-lo i saber què vol. El cos ens dona milions de senyals, constantment, però no l’escoltem. Al contrari, ens han educat per no escoltar-lo. “Has caigut? Doncs amunt!”. Copet a l’esquena i endavant. Ens han educat per fer molt de cas a la ment i no escoltar el cos.

Són tallers grupals o fas sessions individuals?

Sí, són en grup, i qui vol pot fer sessions individuals. Hi ha gent que fa només teràpia individual. La gent que ve als tallers és gent que en principi no té cap disfunció. Tothom tenim dificultats, però treballem en clau de creixement personal; per descobrir, explorar. La gent que ve a teràpia individual normalment ve amb un tema en què té una dificultat molt clara.

Respecte a la feina que fas ara, què ha de canviar per assolir el que et planteges, en termes de negoci? En quin sentit et cal un salt, si fa anys que tires endavant els teus tallers de sexualitat i moviment?

Ho faig tot sola, els tallers, la publicitat, buscar l’espai… M’estic plantejant treballar en equip per poder créixer. Sola arribo on arribo i a més m’esgoto. Sóc mare soltera i sense família aquí. Vaig en mode supervivència… que és el que fem les persones migrades. Però ja porto 18 anys de migrada! Ara vull fer un pla d’empresa, no mirar només el dia a dia, sinó a llarg termini. M’agradaria compartir un espai amb un equip que entengui que el gènere ens travessa a totes, com a treballadores, com a migrades, com a persones racialitzades… M’agradaria treballar amb un equip des d’aquest lloc, amb una perspectiva feminista. Això ho tinc claríssim.  El 80% de les persones que estudiem psicologia i teràpies som dones. El 80% dels propietaris de centres terapèutics, homes. I són els que decideixen i formen. I els que decideixen qui forma, que no són professionals amb perspectiva feminista. No volen perspectives que qüestionin el masclisme, ni el masclisme dins del món de la teràpia, on suposadament hi ha homes que treballen l’empoderament de dones però resulta que, alhora, no es consideren feministes. Com pot ser?

Hi ha moltes resistències?

A mi m’han apartat. Hagués tingut una bona oportunitat de negoci sempre i quan passés per l’aro i callés. Tinc cada vegada més clara la necessitat d’espais feministes, també en la teràpia. Ara m’ofereixo com a voluntària a entitats LGTBIQ i feministes, per treballar amb dones que han viscut violència masclista. M’interessa molt escoltar i aprendre, veure quina és la necessitat. Sóc bisexual i ara jo mateixa estic fent un procés personal de qüestionament del gènere. Sento necessitat de treballar des d’aquest lloc. La meva professió té a veure amb el que és personal.

Publicacions recomanades

Fes un comentari

Contact Us

We're not around right now. But you can send us an email and we'll get back to you, asap.