“Em sento més forta”. Una experiència obrint portes

 A Actualitat

L’Eli va migrar d’Argentina fa prop de dues dècades i fa sis anys que viu a Catalunya. “El meu desig era treballar en la meva professió, massatgista, però el meu marit es va posar malalt i vaig haver de començar a treballar del que fos”, comparteix.

És una de les dones que acompanya el programa Obrint Portes, d’atenció i empoderament a dones en situació o risc de pobresa. Al llarg de l’ant 2017, en van ser 151 les vinculades. L’Eli va arribar-hi l’any passat amb l’objectiu de trobar feina. Si bé les dificultats d’accés no han desaparegut -“no puc fer-me autònoma amb la meva situació, però sobrepassar els 60 no posa gens fàcil que et contractin”, reconeix l’Eli-, en mirar enrere, destaca un canvi qualitatiu. “En el pla laboral, m’han ajudat a millorar el meu currículum, a practicar com fer bones entrevistes de feina, a destacar les aptituds i habilitats, a saber en quines webs buscar feina, he practicat el català amb una voluntària de Surt…  i en la part personal m’ha aportat molt”, remarca.

En què? li demanem: “Jo mai havia parlat en públic, per exemple. Mai ho havia fet i aquí ho he fet. És molt important tenir l’autoestima amb més força”, valora.  “A nivell personal m’han ajudat molt, a nivell d’empoderament, en avançar i afirmar-te. Em sento més forta”, assegura.

Arran de l’acompanyament de Surt a través del programa Obrint Portes, l’Eli ara cursa formació en administració i gestió i aviat començarà pràctiques professionals. “No sabia on trobar pràctiques i des de Surt han enviat correus a molts llocs per trobar la possibilitat. Al juliol les faré a Prohabitatge”, explica, amb esperances que l’experiència pugui obrir-li portes.

Durant el 2017, a més  d’accedir a l’atenció social del programa, prop de 40 participants van rebre orientació laboral i formacions. Més d’una quarantena van formar part del grup d’empoderament i 11 dones i 7 infants van poder resoldre la necessitat d’habitatge.

Més de 6 de cada 10 participants al programa Obrint Portes no tenen nacionalitat espanyola. També entorn al 60% viu amb menys de 400 euros mensuals o no té cap ingrés.  Més de la meitat sostenen nuclis familiars monomarentals.

Una gran majoria, 9 de cada 10, presenten símptomes de estrès a causa de la precarietat econòmica, que es presenten en forma d’ansietat, mal de cap, bloquejos corporals i marejos. A més, el 65% presenten símptomes d’estrès postraumàtic arran de diferents situacions de violència masclista.

Publicacions recomanades

Fes un comentari

Contact Us

We're not around right now. But you can send us an email and we'll get back to you, asap.