“Em sento més forta”. Una experiència obrint portes

 A Actualitat

L’Eli va migrar d’Argentina fa prop de dues dècades i fa sis anys que viu a Catalunya. “El meu desig era treballar en la meva professió, massatgista, però el meu marit es va posar malalt i vaig haver de començar a treballar del que fos”, comparteix.

És una de les dones que acompanya el programa Obrint Portes, d’atenció i empoderament a dones en situació o risc de pobresa. Al llarg de l’ant 2017, en van ser 151 les vinculades. L’Eli va arribar-hi l’any passat amb l’objectiu de trobar feina. Si bé les dificultats d’accés no han desaparegut -“no puc fer-me autònoma amb la meva situació, però sobrepassar els 60 no posa gens fàcil que et contractin”, reconeix l’Eli-, en mirar enrere, destaca un canvi qualitatiu. “En el pla laboral, m’han ajudat a millorar el meu currículum, a practicar com fer bones entrevistes de feina, a destacar les aptituds i habilitats, a saber en quines webs buscar feina, he practicat el català amb una voluntària de Surt…  i en la part personal m’ha aportat molt”, remarca.

En què? li demanem: “Jo mai havia parlat en públic, per exemple. Mai ho havia fet i aquí ho he fet. És molt important tenir l’autoestima amb més força”, valora.  “A nivell personal m’han ajudat molt, a nivell d’empoderament, en avançar i afirmar-te. Em sento més forta”, assegura.

Arran de l’acompanyament de Surt a través del programa Obrint Portes, l’Eli ara cursa formació en administració i gestió i aviat començarà pràctiques professionals. “No sabia on trobar pràctiques i des de Surt han enviat correus a molts llocs per trobar la possibilitat. Al juliol les faré a Prohabitatge”, explica, amb esperances que l’experiència pugui obrir-li portes.

Durant el 2017, a més  d’accedir a l’atenció social del programa, prop de 40 participants van rebre orientació laboral i formacions. Més d’una quarantena van formar part del grup d’empoderament i 11 dones i 7 infants van poder resoldre la necessitat d’habitatge.

Més de 6 de cada 10 participants al programa Obrint Portes no tenen nacionalitat espanyola. També entorn al 60% viu amb menys de 400 euros mensuals o no té cap ingrés.  Més de la meitat sostenen nuclis familiars monomarentals.

Una gran majoria, 9 de cada 10, presenten símptomes de estrès a causa de la precarietat econòmica, que es presenten en forma d’ansietat, mal de cap, bloquejos corporals i marejos. A més, el 65% presenten símptomes d’estrès postraumàtic arran de diferents situacions de violència masclista.

Publicacions recomanades

Fes un comentari