“Treballar per l’empoderament de les dones és combatre la violència de gènere”

 A Actualitat

“Un viatge que ho canvia tot”. És la traducció que ens ofereix Gisela Quer, responsable de la línia de violència de gènere, equitat i LGTBI de Surt, en preguntar-li què significa fer un procés d’empoderament, a la pràctica, en la vida de les dones que l’entitat acompanya. Si bé els programes de Surt parteixen d’una esfera vital concreta, Quer destaca com, en tot cas, la lògica i meta són compartides: promoure l’adquisició de poder individual per contribuir, així, a transformar la societat en clau feminista, cap a l’equitat de gènere efectiva.

En els darrers anys, ’empoderament’ sona molt i en diversos contextos. En el treball de Surt, com s’aterra el concepte? 

Comencem analizant la situació de cada dona i quins són els meus desitjos, perquè potser fa 20 anys que no m’ho plantejo; que no penso en els meus somnis o en què vull aconseguir. Del més bàsic anem a qüestions més concretes, com quins són els horaris laborals amb què més m’identifico, quines són les meves opcions d’oci o a decidir de manera activa que guardo un temps pel meu oci personal. Es tracta d’analitzar, de prendre decisions i d’entrenar el que és tenir poder sobre mi mateixa. El que establim en els programes és un grup de persones que prenem el compromís d’iniciar un viatge d’empoderament i respondre entre nosaltres a les necessitats que cada una va tenint en el seu propi procés d’empoderament, fins allà on nosaltres podem donar.

Quina relació s’estableix entre participant i tècnica de Surt? 

Treballar l’empoderament significa ser molt conscient que estàs acompanyant un procés vital; un viatge molt personal que neix d’una mateixa. És el procés en si mateix el que genera l’empoderament. No és una “activitat” que fem com a tècniques el que crea empoderament. Nosaltres només les acompanyem a l’inici del viatge. Però a partir d’aquí, es crea un grup en què cada una genera el propi procés d’empoderament.

En què es concreta aquest procés en la vida de les dones que acompanyeu a través dels programes?

Un procés d’empoderament ho canvia tot, a pesar de néixer d’una esfera concreta (la personal o l’econòmica, per exemple). Toca totes les esferes de la vida d’una persona i es concreta en coses particulars que, potser, no són ni el motiu pel qual s’havia començat el procés. L’objectiu pel qual comencem tot això, a vegades, canvia perquè, un cop connectem amb el nostre poder personal, decidim d’una manera ferma que, el que vull, ara és una altra cosa. Nosaltres hi posem l’etiqueta d’empoderament personal o econòmic, per exemple, però és holístic. El procés d’empoderament comença essent un procés personal, cap a dins, i acaba al carrer. Un procés d’empoderament culmina quan som capaces d’agafar poder, no només sobre la pròpia vida i les pròpies decisions, sinó de prendre poder sobre la situació desigual de poder i decidir que la volem canviar.

Seria el cas de la Xarxa de Mentores, supervivents de violència maclista que han passat pel SIARE i que, ara, participen en accions de sensibilització per prevenir-la

Seria un clar exemple. Les mentores, ara, no només decideixen sobre la pròpia vida. Decideixen que volen canviar la situació de desigualtat de gènere existent. Surten a fer xerrades, surten a fer una exposició, decideixen fer un calendari per sensibilitzar, surten a les escoles… Surten a generar un canvi estructural. Aquest és l’empoderament comunitari. Seria òptim que puguin anar de la mà el personal i el comunitari, però depén sobretot de la situació emocional de cada dona. No sempre es pot fer tot al mateix temps. Cal anar per fases. Seria un objectiu que hi hagi grups de mentores que puguin emergir de tots les programes. De l’Obrint Portes, per exemple. Com que és un programa d’empoderament per a dones en situació de pobresa, doncs que en sortís un grup de dones que combati la feminització de la pobresa estructural. O en el programa adreçat a dones que han estat en situació d’explotació sexual, també podria haver-hi un grup de mentores.

S’encaminaria cap aquí, també, el grup de Sororitat trans*?

Sororitat trans* és un grup de dones que va decidir ajuntar-se per parlar de quines són les seves necessitats reals i buscar respostes de manera comunitària per generar el canvi. De manera natural, el grup de Sororitat trans* ha nascut de l’empoderament que han fet dones que han participat al DIMO (Dispositiu Integral de Millora de l’Ocupabilitat). Després n’hi ha d’altres que s’hi han afegit. És el que passa amb l’empoderament comunitari, que capta altres persones i les duu, al seu torn, a iniciar processos d’empoderament personal. És bidireccional.

En el cas de les dones supervivents de violències masclistes (violència en l’àmbit de la parella, tràfic per l’explotació sexual…) el procés d’empoderament té alguna particularitat?  

En ser un procés personal que s’acompanya durant un temps llarg, facilita que es generi un empoderament prou gran com per culminar en un empoderament comunitari. Els programes amb més recursos, que es poden fer durant un període més llarg, parteixen de la base que treballar per l’empoderament és treballar per transformar la societat. Surt ha estat pionera en treballar des d’aquesta perspectiva. L’empoderament comença essent una metodologia però al final acaba essent una perspectiva de transformació social feminista. Quan a Surt parlem de perspectiva de gènere, de perspectiva feminista, i de transformació social, estem parlant d’empoderament.

Pot tenir lloc un procés d’empoderament sense perspectiva de gènere?

Em costa de veure. Que un grup de dones faci una feina activa de prendre poder sobre la seva pròpia vida, neix de la posició estructural en què ens trobem; de la posició en què les dones estem desposseïdes d’aquest poder. Treballar per l’empoderament és combatre la violència de gènere, perquè la violència és la conseqüència més clara d’un procés de submissió, de despossessió del poder personal. Les supervivents són agents de canvi de la situació de submissió. Són dones capaces d’analitzar les seves situacions i de prendre les seves decisions i de ser conscients entre totes que els passos que estem fent estan girant la truita: que nosaltres adquirim poder. Es fa tangible com tot canvia. És senzill percebre-ho quan estàs amb elles treballant i vas veient el seu dia a dia. El procés d’empoderament és tan dinàmic, tan sensible a la realitat de cada una, que al final, la manera com es concreta, depèn de cada realitat; de cada vida: es concretarà en trobar una feina, en com tractar els fills, en com tractar-se una mateixa o com definir-se… En cada una el procés i com es concreta l’empoderament serà diferent.

Publicacions recomanades

Fes un comentari

Contact Us

We're not around right now. But you can send us an email and we'll get back to you, asap.