Sovint caiem en l’error de reduir l’assetjament sexual i per raó de sexe a comportaments visibles (tocaments, invitacions reiterades o, en definitiva, situacions mal vistes per la societat…). Però hem de ser conscients que l’assetjament prové d’una estructura desigual de poder entre homes i dones que naturalitza comportaments que, en realitat, són una forma d’assetjament quotidiana, molt invisibilitzada però igualment denunciable: és el cas dels micromasclismes, comportaments aparentment inofensius, de vegades presentats sota el vel de l’humor.

Es poden permetre aquests comentaris i actituds? Pensem que són la base sobre la que es construeixen les violències, que només es castiguen quan arriben a la seva màxima expressió.