orientaci-laboral-dones-migrades

Inequitats de gènere.

El dia a dia

No existeix cap àmbit de la vida d’una dona que no estigui exposat a amenaces o manifestacions de violència. La violència masclista no és només física, pot adoptar forma de violència psicològica, sexual, econòmica, social i institucional. No es manifesta únicament en l’àmbit privat, sinó que traspassa les quatre parets de les llars i també en l’espai públic.
La violència masclista és un fenomen estructural arrelat a les relacions de poder desiguals entre homes i dones en el marc de la societat patriarcal, sustentada en la discriminació i l’opressió de les dones, simplement, pel fet de ser dones. La violència contra les dones no és exclusiva d’una cultura, regió o país, ni de grups particulars de dones a la societat.

La violència masclista no és només física, pot adoptar forma de violència psicològica, sexual, econòmica, social i institucional.

La violència és una expressió del poder masculí que els homes utilitzen per reproduir i mantenir el seu estatus i la seva autoritat sobre les dones. En quest sentit, la violència contra les dones és una violència instrumental al sistema patriarcal, ja que permet perpetuar-lo. La violència contra les dones resulta, així, causa i conseqüència del sistema patriarcal.

Al ser un fenomen estructural, la violència no està relacionada amb patologies o conductes agressives individuals. No és un incident aïllat ni casual, sinó un fenomen històric estructural generat per les societats patriarcals, caracteritzades pel desequilibri de poder entre les dones i els homes.

La violència contra les dones és una violència instrumental al sistema patriarcal, ja que permet perpetuar-lo

La violència masclista es concreta en abusos físics, psicològics, sexuals i econòmics que són viscuts per les dones en diversos àmbits de les seves vides, com el de les relacions afectives i sexuals, el familiar, el laboral i el sociocomunitari.

La principal conseqüència de la violència és la perpetuació d’un sistema que permet que la violència es produexi de forma més o menys legitimada, normalitzada i impune. La violència masclista impedeix la superació de l’opressió de les dones i perpetua la desigualtat de gènere.

La principal conseqüència de la violència és la perpetuació d’un sistema que permet que la violència es produexi de forma més o menys legitimada, normalitzada i impune

A més, la violència també condiciona la posició que poden ocupar les dones a la societat, ja que tant els fets concrets de violència en si, com l’existència d’una amenaça latent, manté les dones en posició subordinada.

A més, la violència té conseqüències en totes les esferes de la vida de les dones: la salut, la participació laboral, les relacions i la vida social, l’habitatge, la seva situació econòmica i la seva relació amb la justícia. La violència redueix les capacitasts de desenvolupament i benestar de les dones i impedeix viure en seguretat.  

Viure vides lliures de discriminacions i violències masclistes, un dret reconegut i pendent de ser efectiu

La Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW), del 1979, entén per discriminació contra les dones tota distinció, exclusió o restricció basada en el sexe que tingui per objecte o per resultat disminuir o anul.lar el reconeixement, el gaudi o l’exercici per part de la dona, independentment del seu estat civil, sobre la base de la igualtat de l’home i la dona, dels drets humans i les llibertats fonamentals en les esferes política, econòmica, social, cultural i civil o en qualsevol altra esfera.

La lluita contra la violència masclista és part del procés per fer efectius els drets de les dones i construir un entorn que en permeti el lliure desenvolupament

La Conferència de Drets Humans, de Viena, del 1993, va proclamar que els drets humans de les dones i de les nenes són part integral dels drets humans universals, i va subratllar la importància de les tasques destinades a eliminar la violència contra les dones en la vida pública i privada.

A la IV Conferència Mundial sobre les Dones es va acordar la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra les dones (Declaració de Beijing, del 1995), en què, per primera vegada, es reconeix que les causes de la violència són estructurals. Va definir el que és «violència de gènere» (article 113): «l’expressió “violència contra les dones” significa qualsevol acte de violència basat en el gènere que té com a resultat, o és probable que tingui com a resultat, uns danys o patiments físics, sexuals o psicològics per a les dones, incloent-hi les amenaces dels esmentats actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant en la vida pública com en la privada».

cita

Tal i com reconeix la llei catalana 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista, la violència masclista és una greu vulneració dels drets humans de les dones i és un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l’autonomia i la llibertat.

 

La lluita contra la violència masclista és part del procés per fer efectius els drets de les dones i construir un entorn que en permeti el lliure desenvolupament.