Presentació i Metodologia | Fundació Surt | Descàrrega de documents | Crèdits | Contacte | Mapa web 

Mòdul 1
Equitat de gènere

Mòdul 2
Interculturalitat

Mòdul 3
Ciutadania

Altres dinàmiques

Consultar
Castellano Català
Mòdul 3: Ciutadania
A A A

Construint ciutadania i participació

Alguns antecedents

“Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.”
Article 2,
Declaració Universal de Drets Humans
(6)

Aquest article, és potser un dels més coneguts i citat d'aquesta Declaració, semblant gairebé banal o potser innecessari per ser obvi. No obstant això, la història de la ciutadania i de la conquesta de drets ens indica que continua sent fonamental i necessari recordar que tots els éssers humans som iguals en drets i, principalment, que tenim dret a ser diferents.

La ciutadania és un terme que va aparèixer fa molts milers d'anys, des de l'antiguitat grega clàssica (segle V a.c); la persona ciutadana pertanyia a la ciutat (polis), que era la unitat política més rellevant en aquell temps. Però no totes les persones que residien a la polis eren ciutadanes, l'estatut de ciutadà només era donat als homes lliures, els que detenien determinat poder econòmic i polític; els esclaus i les dones no tenien el dret a ser ciutadans i ciutadanes.

El dret al vot, un dret polític molt important en les democràcies representatives(7), no ha estat un dret garantit per a totes les persones durant molts segles, de la mateixa manera molts altres drets també es van veure afectats.

Va ser el 1789, en la Revolució Francesa, que es va proclamar la Llibertat, Igualtat i Fraternitat com a valors universals i que es va aprovar la Carta de Drets de l'Home i del Ciutadà, el text de la qual va servir de base per a la Constitució Francesa i per a la Declaració de Drets Humans, llançada posteriorment per l'ONU. Malgrat la importància que va tenir aquesta revolució en la proclamació dels drets fonamentals dels individus, també en aquest moment històric les dones van quedar excloses, perquè no els va ser reconeguda la igualtat de drets amb els homes, ni tampoc els va ser reconeguda la seva condició de ciutadanes. Una de les veus que més van denunciar aquesta situació va ser la de l’Olympe de Gouges, qui va reclamar el dret de les dones a tenir estatus de ciutadanes i el dret de votar, dret que va ser assolit gairebé dos segles més tard, concretament el 1944, quan les dones franceses van conquerir aquest dret.

També en molts altres països, el dret al vot de les dones és molt posterior al dels barons, com ho podem comprovar en aquest quadre, on es troben les dates del dret al vot d'homes i dones en diversos països. Com es mencionava en el mòdul 1, el dret al vot va ser una de les principals reivindicacions i conquestes de les lluites dels moviments feministes de la primera onada, i en les nostres democràcies és relativament recent, per exemple, a Espanya, l'exercici d'aquest va ser definitivament instaurat el 1977, fa poc més de 30 anys.

A més de les dones, molts són els grups o col·lectius que durant molt temps es van veure exclosos de la seva condició de ciutadans i ciutadanes i van haver de reivindicar els seus drets civils, polítics, educatius, econòmics, socials i culturals, com van ser les persones esclavitzades, negres, homosexuals i immigrants.
Les persones que durant segles van ser esclavitzades, en la seva gran majoria negres, només van aconseguir ser reconegudes com a ciutadans i ciutadanes lliures i amb drets a través del moviment Abolicionista(8) dels segles XVII i XVIII, i encara després de l'Abolició va haver de passar temps perquè poguessin gaudir dels seus drets en igualtat de condicions amb resta de la població.

La lluita de les persones negres és una lluita de fa segles i ha estat molt costós obtenir la igualtat de drets en molts països. Fins als nostres dies, els moviments civils continuen intensificant les seves lluites en molts països del món. El racisme, continua sent tema de les protestes i de discriminació diària de molts i moltes ciutadanes, independentment de la seva posició en la societat.

El col·lectiu LGBT també ha lluitat pel reconeixement dels seus drets, com per exemple l'accés al matrimoni, a l'adopció de fills i filles i a la no-discriminació per motius d'orientació sexual, o el dret de qualsevol persona a tenir la identitat sexual que desitgi, independentment dels seus genitals.

Durant molt temps es va associar la ciutadania a la nacionalitat, al fet de pertànyer a un determinat país. Avui dia, en el context de les societats multiculturals en què vivim i amb la intensitat del fenomen migratori, la ciutadania ha de adaptar-se necessàriament i interioritzar models de convivència i de drets més justos i equitatius, garantint la participació de totes les persones. Així, el reconeixement de la ciutadania de les persones immigrants en un país, tant pel que fa als seus drets com en relació a la seva participació efectiva en la ciutadania, ha estat fruit de nombrosos enfrontaments i debats, que han tingut els seus avanços i retrocessos, depenent de les èpoques i dels països.

Les persones immigrants troben moltes vegades limitats els seus drets per la seva condició d'immigrants, per exemple, el dret al treball es veu limitat quan estan en règim de reagrupació familiar o quan un país entra en recessió econòmica, perquè en general aquest és un dels col·lectius, a l’igual que el de les dones, més afectats per les crisis econòmiques.

També la possibilitat de participació política de les persones immigrants no és viable en tots els països. A Espanya, s'està debatent actualment l'aprovació del dret al vot en les eleccions municipals per part de les persones immigrants de països extracomunitaris. Fins al moment, les persones immigrades es veuen excloses del dret d'elegir les persones representants del municipi on resideixen.
Arran d’aquestes exclusions, l'ONU, amb el suport de diversos grups de la societat civil, ha creat convencions especials(9) que criden l'atenció per a la discriminació que afecta alguns dels col·lectius referits, com són:

  • Convenció sobre l'Eliminació contra totes les formes de Discriminació de la Dona (CEDAW-1979),
  • Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial (ICERD-1965)
  • Convenció internacional sobre la Protecció dels Drets de tots els Treballadors migrants i dels seus familiars (1990).

Quant a la infància i a la joventut, la concepció sobre la infància i els seus drets ha anat canviant al llarg dels temps, variant també de país a país com ja vam veure al mòdul 2. No obstant això, encara que una persona només sigui considerada ciutadana a partir dels 18 anys, moment en què pot votar, els nens, nenes i joves són també considerats subjectes de dret, com ho reflecteix la Convenció sobre els Drets del Nen, proclamada per l'ONU el 1989. En aquest instrument, el dret a l'educació està clarament prioritzat i reflectit en els articles 28, 29 i 30. A més a més, també s'ha debatut contra la participació dels nens, nenes i joves en els conflictes armats, contra la venda de menors, la prostitució infantil i la utilització de menors en pornografia.


6. Aquest era el text vigent el 1998, actualment, està essent debatuda la inclusió de la no discriminació per orientació sexual.

7. No ens allargarem en aquest material sobre els diversos tipus de democràcia existents. Anomenem la democràcia representativa per ser la més predominant. Aquest tipus de democràcia suposa que els i les ciutadans tenen la possibilitat de participar en la societat a través dels i les representants que són elegits amb el seu vot.

9. Veure totes les convencions i declaracions en http://www2.ohchr.org/spanish/law/