Més enllà del 8-M: fem quotidiana la consciència feminista

 A Bloc, Notícies

Utòpicament, en una societat on els drets que ens reconeixen les lleis i els tractats internacionals estiguessin plenament implantats, no ens faria falta un 8 de març, una jornada en què, oficialment, toca prestar atenció a tot allò que les persones i els col·lectius feministes –defensors de l’equitat de gènere– treballem i reivindiquem amb consciència i convicció quotidianes, al marge de l’excepció política i mediàtica que atorga un dia internacional. Utòpicament, néixer i/o viure com a dona no suposaria un greuge, en cap sentit. Les utopies ens serveixen per no oblidar quin és l’objectiu i, mentrestant, continuar fent camí.

Any rere any,cada 8 de març, ens trobem repetint consignes massa semblants a les manifestacions; escoltem els mateixos bons propòsits polítics als mitjans de comunicació i anem als mateixos actes institucionals. És cert. Però també ho és que devem aquest dia a totes les dones que van lluitar abans que nosaltres i que han fet que ara puguem estar qüestionant si té sentit o no mantenir la celebració.

DESIGUALTAT ESTRUCTURAL I MORTAL

Queda molta feina per fer. Dramàticament, cada dia veiem o vivim fets que evidencien que la plena igualtat no regeix la realitat en què ens desenvolupem, ni en l’espai públic, ni en el mercat de treball, ni dins ni fora de les llars. Viure en una societat amb justícia de gènere es manté en el terreny de la utopia; perquè la desigualtat estructural segueix matant dones cada dia.

Les dones ens hem de reapropiar d’aquesta celebració reivindicativa, que no serveixi de coartada a les institucions per fer només declaracions d’intencions. És necessari omplir el 8 de març de contingut, de compromisos polítics pels quals després s’hagi de retre comptes dia a dia.

El 8 de març ens posa davant el repte, també, de fer partícips totes les dones d’una lluita que és col·lectiva. Ens posa el repte de saber explicar millor els feminismes a totes. I també a tots. Perquè el que pretenem és una societat justa, on totes (i tots), diverses, hi capiguem amb llibertat i equitat. On puguem ser lliures per caminar pel carrer a qualsevol hora, lliures per treballar on vulguem en funció només de la nostra vàlua, lliures de no fer-ho i de tenir fills/es o no tenir-ne. Tot això i molt més és el feminisme. ¿No ens interpel·la a totes?

REVOLUCIÓ CONTRA EL PATRIARCAT

En la meva utopia particular, m’imagino aconseguir que moltes dones que fins ara no s’han identificat amb la lluita pels drets de les dones se’n puguin sentir part. Aquesta seria una verdadera revolució contra el patriarcat. Voldria dir que hem fet esforços per compartir, explicar, empatitzar i entendre que totes hem nascut en el patriarcat i que totes necessitem un procés per desconstruir i començar a creure en la complicitat i les aliances compartides entre dones com una força col·lectiva.

Sumar forces més que dividir, buscar el que ens uneix que, de segur, és més que el que ens separa. Totes, per ser dones, ja som supervivents de diferents situacions que, al llarg de la vida, ens han fet sentir que dir-nos dones significa moltes coses.

¿I els homes? En la meva utopia també hi són. Acompanyant-nos i deixant-nos els nostres espais. Reconeixent i renunciant als privilegis. Reconeixent els nostres sabers i descobrint que podem ser companys en el camí quan ens reconeguem iguals. Subjectes de drets, dels mateixos drets.

Article de Gemma Altell, directora tècnica de Surt, originalment publicat a El Periodico 

Últimes publicacions

Fes un comentari