veure tot el Pla d'Objectius de Surt pel periode 2010-2013 (en pdf, 53 pàgines)

Eixos fonamentadors

Per dur a terme aquests objectius, l’acció de l’entitat es fonamenta en quatre perspectives bàsiques que s’articulen i potencien entre si: La perspectiva de gènere; la perspectiva intercultural; un enfocament constructivista; un enfocament de competències. Aquestes quatre perspectives actuen en constant diàleg i s’articulen al voltant de l’objectiu central i comú a totes elles de l’apoderament de les dones, situant en el centre de tota acció a la dona com subjecte del seu procés.

Perspectiva de gènere. Incorporada de manera transversal en l’activitat de SURT, suposa partir d’una anàlisi de gènere que ens permet identificar les profundes desigualtats que continuen marcant la participació social, econòmica i laboral de les dones. En relació al mercat de treball i l’ocupació, aquesta anàlisi ens permet fer evident que la forta segregació de gènere, la major presència en treballs temporals, a temps parcial i en les categories més baixes, les bretxes salarials, són els trets fonamentals que encara defineixen la posició de les dones en el mercat de treball actual, condicionant les seves possibilitats d’accés i les condicions de permanència. 

Aquesta realitat és la que orienta la mirada en el disseny de propostes metodològiques que facilitin valorar les experiències i els aprenentatges específics de les dones; qüestionar els rols/models de gènere socialment imposats i valorar l’activitat de les dones en l’àmbit domèstic i de cura com treball social i econòmicament rellevant i necessari. 

La perspectiva de gènere significa també donar suport als processos de canvi personal involucrats, generalment, en el procés d’inserció de la dona. En la mesura que per a moltes, modificar la seva situació laboral o professional comporta canvis en altres àmbits de la seva vida. Sovint, la decisió d’iniciar un procés de retorn al món laboral, després de temps d’allunyament, implica modificar –directe o indirectament- el rol en l’àmbit familiar. Prendre en consideració aquest processos, reconeixent tot el valor i significat que tenen per a la dona, és un component fonamental de l’acció tutorial. 

Un enfocament constructivista segons el qual, l’aprenentatge es planteja, en termes d’adquisició de capacitats i no com una retenció passiva de continguts disciplinaris. Des d’aquesta perspectiva aprendre consisteix fonamentalment en construir significats i atribuir sentit a allò que s’aprèn a partir de l’experiència personal i dels coneixements, sentiments i valors amb els que cada persona s’aproxima als continguts i activitats que ha d’adquirir i treballar. Es construeix així un coneixement significatiu establint relacions entre allò que s’aprèn, el que se sap i l’entorn i facilitant la transferència d’aquests coneixements i experiències a contextos diferents d’aquells en els quals s’han après o realitzat.
En la pràctica de SURT comporta la consideració de les dones participants com subjectes actius del seu procés d’aprenentatge; una visió del rol de la tutora com facilitadora del procés dut a terme per la dona; i la utilització d’activitats pedagògiques contextualitzades i de metodologies participatives articulades com activitats pràctiques i vivencials que han d’integrar l’experiència prèvia de les dones. És des d’aquesta perspectiva que la definició del projecte professional individual es revela una eina privilegia i es situa en el centre del procés d’orientació i inserció de cada persona.

L’enfocament de competències: Des del model de competències proposat a SURT, la competència professional s’entén com el resultat de la combinació i la mobilització específica que cada persona fa dels seus propis recursos –les seves competències- aplicats a una situació laboral concreta, en un context determinat. Aquest recursos personals -capacitats, habilitats, destreses, coneixements, etc.- és un patrimoni que cadascú organitza i articula de manera pròpia, són les seves competències què, aplicades al context laboral concret esdevenen competència professional. Provenen de diferents orígens –aprenentatges formals i no formals, experiència laboral i vital...- i no poden ser mecànicament transmissibles, sinó que s’articulen en trajectòries professionals que sempre són úniques.

Aquest model de competències, enfocat a la inserció laboral de grups i persones que es troben en situacions d’especial vulnerabilitat davant el mercat laboral, porta a posar un èmfasi especial en el desenvolupament de les capacitats i recursos personals necessaris per a donar solidesa al procés d’inserció social i laboral, potenciant la capacitat d’autoaprenentatge i transferència de les competències adquirides i desenvolupades en diferents àmbits, al context laboral. 
L’enfocament de competències està, en la pràctica de SURT, estretament vinculat a la perspectiva de gènere. Les metodologies dirigides al desenvolupament de les competències faciliten alhora donar valor als aprenentatges realitzats per les dones en àmbits no formals, que tenen a veure bàsicament amb les responsabilitats de cura de les persones i amb l’organització d’aquest espai. D’aquesta manera es fa visible el valor social del treball de les dones en l’àmbit reproductiu, invertint la dinàmica de desvalorització sistemàtica present encara en l’imaginari i la pràctica socialment dominants. Mitjançant la metodologia de competències aquests aprenentatges es poden fer visibles i, sobretot, adquireixen valor com capacitats –competències- significatives en l’àmbit laboral.


Una perspectiva intercultural entesa com el conjunt de relacions socials que posen en interacció els subjectes a partir del reconeixement recíproc de les diferencies culturals . 

Des d’una dimensió organitzativa, treballar amb una perspectiva intercultural suposa:
o Respectar la diversitar i denúnciar les pràctiques i polítiques discriminatòries i de marginació cap a persones immigrades i/o de minories ètniques
o L’existència de valors que legitimin la diversitat cultural
o La incorporació d’estratègies de gestió de la diversitat i l’adquisició de competències per part de l’equip per treballar la diversitat
o Potenciar processos que promoguin la igualtat d’oportunitats

Quan parlem de perspectiva intercultural o de tenir competència intercultural, des d’una posició individual, ens referim als coneixement, habilitats i actituds que es requereixen per treballar en contextos de multiculturalitat significativa que suposen tenir la capacitat d’entendre, comprendre i donar adequades tan de caràcter professional com interpersonals i afectives, a persones culturalment diferents a nosaltres.

Des d’aquesta perspectiva, les relacions de gènere són també relacions interculturals en tant que relacions estructurals i estructurants d’identitats. Això suposa incorporar en la intervenció professional de SURT l’existència de diferencies significatives en la identitat de les dones i en les seves realitats socio-culturals. Una diversitat que requereix de reconeixement específic, d’aproximació cultural a allò diferent, de diàleg i mediació que faciliti trobar espais comuns que no impliquin la renúncia a ser qui som i al propis valors.

Apoderament: l’objectiu central del procés

En el nucli dels tres grans enfocaments que fonamenten i orienten l’activitat de SURT, es troba l’objectiu de l’apoderament. És l’eix transversal que els articula i , alhora, la filosofia que impregna totes les metodologies de treball. 

Apoderament significa augmentar l’autoritat i el poder de la persona sobre els recursos i les decisions que afecten a la seva vida. Defineix el procés a través del qual, les persones enforteixen les seves capacitats, el seu protagonisme i l’autonomia i autoritat, com individu i com grup social, per impulsar canvis i transformar les relacions de subordinació.

Fa referència a processos no lineals de transformació de les diferents relacions de poder entès com dominació sobre l’altra (“poder sobre”), impulsant una nova noció de poder compartit (“poder amb”), basat en relacions socials més democràtiques. Des d’una perspectiva feminista i transformadora, respon a la necessitat de generar canvis en les relacions de poder entre gèneres, modificant la seva distribució tan en les relacions personals com en les institucions de la societat.

L’apoderament, per a ser un procés realment transformador, abasta tan una dimensió individual com col.lectiva i social. Des de la dimensió individual s’enfoquen els canvis orientats a l’assoliment de majors nivells de auto confiança, de valoració pròpia, i de poder de negociació dels propis interessos.

Des de la dimensió grupal es tracta del procés dirigit a enfortir i potenciar els vincles, els suports i el reconeixement mutu que pot permetre fer front als problemes comuns i avançar en la defensa dels interessos comuns. En la dimensió social es generen els canvis col.lectius -socials, polítics i econòmics- dirigits a visibilitzar i valorar les dones així com a eradicar les discriminacions de gènere en tots el àmbits de les relacions socials.

L’apoderament no és per tant quelcom que es pugui “atorgar” o donar sinó un procés dinàmic protagonitzat per la pròpia persona com esforç individual i col.lectiu. Està estretament relacionat amb una nova noció de poder, basat en relacions socials més democràtiques i en l’impuls del poder compartit, d’un poder “sustentable” (Batliwala, 1997) assentat en la construcció de mecanismes de responsabilitat col.lectiva, de presa de decisions, de participació i d’equitat de gènere. Des de la perspectiva feminista i transformadora respon a la necessitat de generar canvis en les relacions de poder entre els gèneres, qüestionant el poder entès com dominació, com “poder sobre l’altra”.

Incorporant aquests conceptes, SURT ens posicionem en una visió de l’apoderament com procés mitjançant el qual les dones prenen consciència dels seus propis drets, identifiquen les situacions de discriminació i subordinació; reconeixen i posen en valor els seus interessos, enforteixen les seves capacitats i endeguen processos de canvi que potencien que adquireixin poder a nivell individual, col.lectiu i en les relacions properes. 

Des d’aquesta perspectiva, en la pràctica de SURT implica:
- Afavorir la presa de consciencia de les dones sobre la seva subordinació, coneixent les causes estructurals i socials que la generen
- Potenciar l’augment de la confiança en si mateixes (“poder propi”)
- Respectar i enfortir el seu protagonisme, la seva posició com subjectes dels processos que vulguin endegar
- Defensar l’organització autònoma de les dones per decidir sobre les seves vides i per tant sobre els seus processos i projectes (poder con)
- la mobilització per identificar els seus interessos i transformar les relacions, estructures i institucions que les limiten i que perpetuen la seva subordinació (poder para)

El paper de SURT és, en conseqüència amb aquests plantejaments, facilitar el procés d’apoderament, obrint els espais i oferint possibilitats per a que les dones s’involucrin en ell. Partint de la diversitat de les dones, en les seves identitats i en els diferents factors –ètnia, classe, identitat sexual i altres- que configuren les formes específiques en les que es manifesta la seva opressió i discriminació. 

Es situa així en el cor dels enfocaments que fonamenten l’acció de SURT en la mesura que tots ells estan focalitzats en potenciar el protagonisme de la persona, partint de les seves experiències i aprenentatges (enfocament constructivista); es centren en el desenvolupament de les seves capacitats valorant tan els aprenentatges formals com no formals per construir competència professional (enfocament de competències); i facilita fer visibles aquells aprenentatges i capacitats relacionades amb els àmbits reproductius que socialment no ha estat reconeguts ni valorats (perspectiva de gènere) 

L’apoderament però no afecta sols a les metodologies que utilitzem dirigides a facilitar els processos inserció de les dones, tot i tenir-hi un lloc central. Afecta també a la dimensió organitzativa interna, com eina de transformació de les relacions, de construcció de capacitats individuals i col.lectives i de gestió participativa.

veure tot el Pla d'Objectius de Surt pel periode 2010-2013 (en pdf, 53 pàgines)