#NiEmpobridesNiSubmises
Claus sobre violència econòmica i empoderament
Sense autonomia econòmica, no hi ha plena recuperació de les situacions de violència masclista
Les dades de l’Agència pels Drets Fonamentals (FRA) evidencien que la violència masclista física o sexual exercida per les parelles afecta la vida d’una de cada quatre dones a la Unió Europea. I en aquest marc, es detecta que les dones que viuen relacions violentes habitualment no les trenquen per manca d’independència econòmica que els permeti mantenir-se, a si mateixes i a les seves criatures.
El dret a l’autonomia econòmica és clau en la recuperació de les dones en situacions de violència masclista. Per parlar de plena recuperació i autonomia, però, primer cal començar a visibilitzar la violència econòmica, una de les menys (re)conegudes, i posar-la a l’agenda política.
La violència econòmica travessa tots els estrats socials
Parlen elles:
Si vas fer una carrera fa 20 anys, en la majoria de casos, està molt antiquada. Però penses que no et farà falta, perquè tu tens al teu marit, no has de treballar, perquè et diu “jo guanyo suficient, estem bé”. És un tema que ni et planteges. Fins que… i ara què faig?
Vaig estar 10 anys treballant per ell, sense Seguretat Social, sense diners. Jo vaig deixar la meva feina, un bon sou. I quan me’n vaig adonar, no tenia dret a l’atur, no tenia dret a res. Em vaig quedar sense diners, amb una casa, amb dues filles, sense menjar, sense cotxe… S’ho va endur tot.
No podia fer res, no tenia cap independència. Si em volia comprar un vestit, havia de demanar permís, i sinó el demanava, la que m’esperava…
L’empoderament és un procés propi, segons les necessitats i desitjos de cada una
Cada dona, la seva trajectòria, les seves necessitats i desitjos, el seu procés d’empoderament. És la mirada que ha de regir en els processos de recuperació de situacions de violència masclista. Cada procés d’empoderament és diferent i intransferible i atén les diverses esferes vitals de la persona (la formativa, la laboral, la vida personal…).
La inserció laboral sempre s’ha concebut des d’una perspectiva molt linial, en què la inserció laboral està al final d’un procés previ de recuperació. Entenem que el que cal és respectar els temps i els ritmes de les dones i les seves necessitats. Cada una necessitarà començar per una banda o per una altra. Hem d’escoltar-la i procurar respondre a la petició. N’hi ha que prioritzaran poder incorporar-se al mercat de treball i hem de procurar no allargar els procesoss més del necessari.
SURT planteja la incorporació al món laboral o formatiu d’acord amb la demanda de les mateixes dones, per contribuir substancialment a la recuperació, ja que amplia la seva capacitat objectiva i subjectiva d’autonomia.
Facilitar l’accés al treball remunerat a les dones que valoren que, en primera instància, han de resoldre la necessitat de tenir presència al mercat laboral, per compte aliena o pròpia, és tan legítim com la que necessita primer fer un treball psicoemocional.
L’empoderament econòmic s’ha de treballar dins un procés de recuperació global de les diferents esferes vitals. Una esfera pot ser abans que una altra, depenent de cada dona, i hagi decidit o no sortir de la situació de violència.
L’empoderament econòmic ha de ser a l’agenda política
Tot i que la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista en definir la violència masclista cita que pot ser produïda per mitjans econòmics, segueix sent molt difícil que el sistema judicial reconegui aquesta manifestació de violència masclista. En el camp governamental, trobem que l’empoderament econòmic segueix sent la pota feble dels programes adreçats a les dones en situació de violència masclista.
Fer efectiu el dret de totes a l’autonomia econòmica, també corresponsabilitat de les empreses
Les ajudes econòmiques (Renda Activa d’Inserció) són imprescindibles, però la societat civil i el teixit econòmic del nostre país també té un paper correponsable per facilitar que les dones que han sobreviscut a situacions de violència masclista es recuperin plenament.
Contractar per afavorir els processos d’empoderament que cada dona protagonitza
Donar a conèixer a les empreses els beneficis mutus en la contractació de dones en situació de violència, inclús oferint un distintiu a les que ho assumeixin.
Feina en condicions dignes per a totes
Les ofertes laborals de les borses de treball per a dones en situació de violència han de contemplar diferents perfils professionals i oferir feines en funció de les competències de cada dona. Sinó, caurem en la victimització secundària o revictimització, és a dir, el maltractament addicional exercit contra les dones que es troben en situacions de violència masclista com a conseqüència directa o indirecta dels dèficits quantitatius i qualitatius de les intervencions dutes a terme pels organismes responsables, i també per les actuacions desencertades provinents d’altres agents implicats.
Guanyar capacitat per viure més per a una mateixa
Jo decideixo
El concepte “sobre el fruit del meu treball decideixo jo mateixa” és central perquè, sinó, formar part del mercat laboral no servirà per aconseguir la plena recuperació.
L’empoderament econòmic significa recollir fruits, però també centrar la mirada més en una mateixa, legitimar les pròpies decisions amb els propis recursos i desplaçar les necessitats d’altres a un segon pla.
La inserció laboral en els processos de recuperació de les dones que la desitgen facilita prendre consciència del que l’autonomia pot significar, d’una forma més ràpida. La inserció laboral obliga a prendre una posició més proactiva. És una posició que facilita prendre decisions pròpies.
Empoderament personal
Hem de treballar de forma simultània empoderament econòmic i personal, per tal de que aquest empoderament sigui efectiu, més enllà de trobar feina. El guany en autoestima assegura una presa de decisions més adequada a les pròpies necessitats.
Què ens cal per RECOBRAR-NOS?
Recomanacions polítiques per afavorir l’empoderament econòmic de les supervivents de violència masclista
Cal definir i visibilitzar les violències econòmiques i l’empoderament
- Cal promoure la recerca sobre el perfil econòmic de les dones en situacions de violències masclistes, inclosa la violència en la parella, per conèixer millor les interseccions entre desigualtats econòmiques i laborals i les violències; mesurar la violència econòmica; i mesurar els impactes econòmics de la violència.
- Cal definir consensuadament l’empoderament econòmic, amb la participació dels serveis existents, els moviments feministes i la societat civil.
- Cal considerar dins de l’empoderament econòmic els drets econòmics i de poder: el treball digne, l’habitatge, les relacions comunitàries i l’economia de les cures.
- Cal definir els serveis de suport en matèria d’empoderament econòmic, incloent eixos com l’empoderament des del model de competències de les pròpies dones; preveient l’habitatge autònom; treballant des de la perspectiva dels drets; tenint en compte les cures; sensibilitzant empreses; i oferint estabilitat en els recursos.
L’empoderament econòmic ha de ser una prioritat legislativa i política
- És fonamental tenir en compte la dimensió col·lectiva de l’empoderament i acompanyar les dones a identificar els factors estructurals de desigualtat i l’exercici dels seus drets, treballant amb grups de dones i promovent la creació de grups autogestionats, com les xarxes de mentores.
- Cal promoure itineraris d’inserció individualitzats que tinguin en compte les especificitats de les dones, com ara la recuperació de les violències econòmiques viscudes, la restitució de les xarxes de suport, la capacitació en gestió econòmica i dels temps, la gestió de l’estrès o l’entrenament de competències com la presa de decisions i l’assertivitat en entorns laborals.
- Cal millorar la coordinació de polítiques d’igualtat d’oportunitats i polítiques d’eradicació de les violències.
La violència econòmica és normalitzada
No poder decidir sobre els teus diners encara que treballis al mercat laboral, ser convençuda per deixar de treballar fora de casa o ser obligada a fer unes feines concretes per obtenir ingressos del teu treball, són formes de la violència masclista en l’àmbit de la parella que minen el dret a l’autonomia econòmica i que tendeixen a normalitzar-se.
El fet que sigui complicat demostrar la violència econòmica jurídicament és una de les causes que se’n parli poc i que tingui una feble resposta pública.
La violència econòmica en l’àmbit de la parella són les accions o omissions que afecten l’economia i subsistència de les dones i els seus infants, a través de diverses limitacions encaminades a controlar els seus ingressos o a limitar o negar la possibilitat d’obtenir recursos propis.
Ara bé, en parlar de violència econòmica cap a les dones, cal fer una anàlisi dels valors culturals que sostenen el patriarcat i que justifiquen els rols socials. La violència econòmica és estructural.
El repte de garantir el dret a l’autonomia econòmica passa necessàriament per eradicar la precarietat laboral, l’escletxa salarial, la segregació ocupacional i la discriminació de les dones motivada per considerar-les principals responsables del treball de cures. Assolir la corresponsabilitat en els treballs i consolidar una democràcia econòmica són metes irrenunciables per transformar l’escenari.
Estar fora del món laboral després de 10 anys és dur. Jo sentia que tot anava molt ràpid i que a mi em costava moltíssim. La meva filla petita va obrir la nevera i va dir: “ no tenim per menjar”. Em vaig dir que havia de cercar feina, del que fos. Li vaig demanar al meu pare 10 € per una T-10 i vaig venir a Barcelona a buscar lavabos per rentar. Vaig guanyar 20 € i li vaig tornar els 10 al meu pare.
Tenir gana i no poder comprar és horrible. Recordo nits de jo no sopar perquè no tenia res més que el sopar de les meves filles.
Ens hem de tenir respecte: “no sóc tonta, no sóc una inútil”. Has de cercar feina de qualitat, ser una més, sentir-te integrada.
L’economia, solidària i feminista
No a la victimització
Sovint el suport econòmic a les dones és assistencial, victimitzadora i focalitzada en otorgar recursos econòmics. Tot i la importància de comptar amb aquestes ajudes, creiem que cal anar més enllà i aportar instruments que promoguin i donin suport a iniciatives de dones que han patit violència i que vulguin crear i emancipar-se econòmicament.
Cal posar en valor les capacitats resilients desenvolupades durant la vivència de la situació de violència. També, en l’àmbit laboral i professional.
Professionalitzar els perfils laborals
Vital per tal que les dones no només surtin de la situació d’exclusió, sinó que tinguin oportunitats de sortir dels treballs precaris en que estan instal·lades. És vital recuperar habilitats i competències mantingudes en el temps, per tenir un pla a llarg termini i donar resposta al seu objectiu laboral.
Amb perspectiva feminista
Es tendeix a pensar en un concepte d’empoderament econòmic neolliberal, però hem de reivindicar-lo en el marc de l’economia solidària i feminista. No posem l’èmfasi en els processos individuals i no hem de sobrestimar la capacitat d’adquisició de poder real.
Hem de concebre l’empoderament com un procés que té en compte les desigualtats estructurals que actuen com a barrera en el procés d’adquisició d’autonomia. Les metodologies d’intervenció amb dones en situació de violència han de tenir en compte les desigualtats estructurals de gènere. Perquè el risc és que els projectes d’empoderament econòmic, i, específicament els itineraris sociolaborals, reprodueixin les mateixes desigualtats de gènere que volen combatre.
Des de l’economia solidària
L’economia solidària té una assignatura pendent amb la violència masclista, perquè no està mirant específicament per les dones que han patit violència. S’han de fomentar iniciatives i oportunitats, no des de la perspectiva assistencial, sinó col·locant a les dones en la posició protagonista del seu projecte i la seva vida.
Amb dimensió col·lectiva
S’ha de tenir en compte la dimensió col·lectiva de l’empoderament, treballar metodologies grupals que permetin xarxes de suport mutu, crear projectes autogestionats, intentar que els processos d’empoderament continuïn més enllà de les entitats.
La vostra empresa està compromesa contra la violència masclista?
La vostra empresa pot alinear-se activament amb la defensa dels drets de les dones reforçant l’abast de l’acció de SURT. Podeu formar part de les empreses solidàries que obren els seus projecte a participants de l’entitat que volen incorporar-se al mercat de treball, col·laborar amb voluntariat corporatiu i fer aportacions. Ens coneixem?
Contacteu-nos! surt@surt.org
Promoure l’economia feminista
- La desigualtat de gènere en el mercat laboral no se sol relacionar directament amb la perpetuació de les violències masclistes. Es tendeix a parlar, sobretot, del control en les relacions socioafectives, i en menor mesura del control en la violència econòmica.
- És necessària una reflexió profunda des de l’economia feminista sobre com les desigualtats de gènere al mercat laboral, dins l’economia capitalista (i la corresponent falta de reconeixement del valor de les cures), repercuteixen sobre la perpetuació de les violències masclistes.
- Cal no confondre els processos d’empoderament econòmic dins el sistema capitalista com l’assoliment efectiu de poder, ja que això suposaria invisibilitzar i banalitzar les desigualtats.
Avaluar per minimitzar reaccions violentes
- Cal observar si els processos d’empoderament poden desencadenar possibles situacions d’intensificació de les violències, reaccions patriarcals que s’han de preveure, aturar i minimitzar.
- Cal restar alerta sobre canvis que no donen senyals d’alarma o que semblen canvis positius en els processos de les supervivents de violència masclista en la parella. Per això és necessari dissenyar instruments d’avaluació dels processos d’empoderament econòmic.
La campanya de la Fundació SURT s’emmarca en el projecte WE GO! Women Economic Independence and Growth Opportunity (Autonomia econòmica de les dones i oportunitats de creixement), una iniciativa europea dirigida a millorar el suport en matèria d’empoderament econòmic a les dones en situació de violència masclista, per multiplicar, així, les possibilitats de sortir-ne i completar els processos de recuperació.
