El projecte LIBES detecta “fonamental per a la recuperació” oferir assistència a llarg termini a víctimes de tràfic d’éssers humans
L’assistència a llarg termini és fonamental per augmentar la seguretat i estabilitat que permetin a les persones víctimes de tràfic d’éssers humans recuperar-se de manera integral i duradora. Així ho conclou un estudi desenvolupat dins del projecte LIBES , en què Surt participa al costat de les entitats On the Road, Società Cooperativa Sociale i CAW Antwerpen.
La iniciativa europea es proposa millorar l’acompanyament oferit a persones supervivents de tràfic, un cop inicien processos d’autonomia cap a la vida independent. “Aquesta transició l’entenem com un procés, no la concebem com a assistencial i ambulatòria”, concreten des del projecte, alhora que remarquen que amb la idea d'”integració” fan referència a un procés de recuperació i inclusió social i econòmica al país d’acollida després d’una experiència de tràfic”.
L’anàlisi elaborada per l’organització italiana On the road parteix d’una mostra de 54 persones -40 dones víctimes de tràfic per a l’explotació sexual i 14 homes víctimes de tràfic amb finalitat de treball forçat- que han viscut situacions de tràfic d’éssers humans i que actualment són ateses per organitzacions especialitzades d’Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Catalunya.
L‘estudi comparatiu considera que, si bé en la majoria dels països de la Unió Europea hi ha un sistema de suport estable, sobretot pel que fa a la resposta immediata i d’assistència a curt termini a les víctimes de tràfic d’éssers humans, l’atenció a llarg termini segueix plantejant reptes, tant en la capacitat de donar resposta a un alt percentatge de persones ateses, com de promoure un abordatge integral que cobreixi les necessitats dels i les supervivents.
“L’assistència a curt termini sol ser insuficient per fomentar la inclusió social i econòmica de les víctimes de tràfic de persones”, conclou l’informe, alhora que remarca que durant la fase de transició a la vida autònoma, sorgeixen necessitats molt específiques, en què la falta de suport a llarg termini pot, no només comprometre el pla de vida de la persona, sinó també recrear dinàmiques de vulnerabilitat i major revictimització.
