El projecte ‘Play it for change’ reuneix alumnat i professorat de diferents països europeus per compartir aprenentatges contra les violències masclistes
“Les meves cançons subestimen les dones; les i els adolescents poden canviar com són per assemblar-se a estrelles de la música; hem de trencar tots els estereotips per ser lliures; identificar el sexisme en cançons en què crèiem que no n’hi havia; he vist que al meu país només hi ha homes cantants de hip-hop!; em miro diferent les cançons perquè hi he començat a veure sexisme en escoltar-les; he vist que el moviment feminista no és tan gran al meu país; començaré a anar a les manifestacions feministes; he aprés sobre la diversitat LGTBQ; cal tenir cura de no utilitzar llenguatge sexista; si veig algú parlant irrespectuosament de les dones alçaré la veu; intervindré quan vegi una situació de violència”.
Són alguns dels aprenentatges que han reconegut les i els joves participants a la trobada d’intercanvi entre alumnat i professorat participant al projecte ‘Play it for change’, organitzada per Surt a Barcelona. L’acte ha posat punt i final a una iniciativa europea que ha fet crear cançons i consciència contra les violències masclistes en nombrosos centres educatius de Grècia, Eslovènia, Xipre, Polònia, Croàcia i Catalunya.
Segons recull l’informe del projecte, coordinat per Surt, el professorat que ha participat en els grups de discussió defineix la música que escolta el seu alumnat com un “element identitari i de construcció de la pròpia subjectivitat” entre els i les adolescents i, a més, considera que “reprodueix formes de discriminació envers les dones”. De fet, el professorat participant alerta que la música transmet un ideal d’amor “basat en la submissió i la dependència” i que això representa “un factor de risc”.
“Una mirada més optimista permet reconèixer que la música no és homogènia i les noves tecnologies ofereixen accés a una gran diversitat de recursos, cosa que facilita l’accés d’adolescents a veus més minoritàries i menys reconegudes en el món de la música, però que projecten discursos crítics i compromesos amb les reivindicacions feministes”, apunta Alba Elvira, tècnica de recerca de Surt i coordinadora del projecte.
Durant la jornada, s’han presentat els videoclips elaborats en el marc del projecte, de dos anys de durada, i s’ha organitzat una xerrada sobre estratègies feministes en el món de la música, amb la periodista Aïda Camprubí, la sociòloga i coreògrafa Kim Jordan, i amb Cristina Madrid, directora del documental ‘Les resilients‘.
“Les alumnes no són conscients de les violències que experimenten i hem pogut començar a visibilitzar rols de gènere que es mantenen del tot normalitzats entre el jovent”, ha compartit una docent en un dels grups d’intercanvi. “El jovent ha vist el paper que s’atorga a les dones en la música i ha començat a analitzar què és el feminisme”, s’ha destacat també entre el professorat. “Han pogut comprendre el rerefons de les cançons que escolten i parlar de violència masclista a través de la música i els videoclips genera un bon clima per abordar-la”, ha compartit una altra docent. Molts punts han estat compartits. Entre els més destacats: “ens cal més temps per treballar-ho. Les violències masclistes no és una realitat que treballin gaires escoles”.
