“Els processos de recuperació de la violència masclista han de passar per posar els processos d’autonomia econòmica també al centre”

 A Actualitat

Sanar els estralls psicoemocionals de la violència masclista és només un dels reptes que encaren moltes de les dones que arriben al SIARE, el servei integral d’atenció, recuperació i empoderament de Surt. Així ho remarca Anna Sánchez, la tècnica que les acompanya a posar fil a l’agulla davant d’un altre repte que, sovint, tenen davant: guanyar autonomia econòmica.  

 

Amb quines necessitats arriben les dones al SIARE? 

El SIARE atén dones en situacions de violències masclistes, sobretot en el marc de la parella o exparella, però no exclusivament, actuals o passades. Les dones que venen però estan atravessades també per multituds d’altres violències i desigualtats estructurals; problemàtiques que tenen a veure amb situació administrativa irregular, manca d’accés a drets econòmics i laborals, situacions de precarietat econòmiques brutals… Tot això obliga que des del SIARE tinguem una mirada i una metodologia que ha de partir de la interseccionalitat.  

 

A través de quines vies arriben les dones? 

Les dones arriben al SIARE per derivació bàsicament, ja sigui de serveis de Surt o d’altres entitats o de serveis socials o les oficines de treball de la Generalitat, que tenen una persona referent de violències masclistes. Però també s’hi poden adreçar directament. El treball en xarxa resulta indispensable. 

 

Què se’ls pot oferir des del programa? 

En la primera acollida es recull la demanda de la dona, i crec que això marca la metodologia del SIARE. S’ha d’escoltar la dona i veure també si el SIARE és un servei adient per ella, perquè també pot ser la seva demanda principal no és fer un procés de recuperació de la violència masclista patida, sinó que potser té a veure amb altres violències que pateix i que ella situa en primer lloc: violències econòmiques. El SIARE s’estructura en dos itineraris: un de recuperació psicosocial i l’altra el d’empoderament econòmic, el de foment de l’autonomia per a la recerca de feina, millora de l’ocupabilitat i eines per accedir a drets econòmics i laborals. 

 

És un itinerari fixe? 

Segons la demanda que faci la dona se li proposa fer un itinerari, fer els dos alhora o un altre recurs. Si són casos urgents, en què detectem risc elevat, se les deriva a serveis públics especialitzats com el SARA de l’Ajuntament de Barcelona. 

 

La recuperació davant de situacions de violència masclista passa també per la recuperació en termes d’autonomia econòmica, per entendre que la dona accedeix a una plena recuperació?  

És una de les especificitats del SIARE. Els serveis solen prioritzar l’atenció psicològica. Però tant la llei de violència estatal com la catalana reconeixen que els processos de recuperació de la violència masclista han de passar també per posar els processos d’autonomia econòmica de les dones també al centre. Ara bé, ens trobem amb una estructura de desigualtats que ens dificulta molt l’autonomia econòmica. Els elements estructurals els tenim molt en compte. 

 

Hi ha manera d’esquerdar-los? 

Donar eines, com a mínim per saber que quan les contracten d’internes a una llar i tot i estar sense papers, poden reclamar algunes coses; que els horaris laborals han de ser uns determinats i que si no podem fer alguna cosa des de l’acció col·lectiva. Els processos són llargs i complicats. Però amb algunes dones he notat un canvi en elles quan han pogut adquirir eines encarades als drets econòmics i laborals. 

Últimes publicacions
Contact Us

We're not around right now. But you can send us an email and we'll get back to you, asap.