“És important que les persones puguin animar-se a utilitzar els seus dons i crear alguna cosa que els faci felices”
Mercedes Joglar dirigia hotels abans de posar la seva energia a confeccionar vestits per a sessions fotogràfiques de dones embarassades. Una aposta laboral que li va costar temps fer, assegura. No ho veia realista com a negoci. Però amb la seva predisposició i l’acompanyament del servei de emprenedoria de Surt, amb el suport del programa Incorpora Emprenedoria, va impulsar Nueve Lunas. “El meu cor vibra quan veig una dona amb el meu disseny que se sent poderosa, bella, i pot despertar el que té dins, perquè tendim a ser molt dures amb nosaltres mateixes”, planteja Joglar. Observa que a moltes dones els costa travessar els canvis que hi ha en l’embaràs i que les sessions fotogràfiques a les quals acudeix es converteixen en un espai en què “revaloritzar que estem tenint vida al ventre”. “Poder celebrar això durant la sessió és el meu objectiu”, planteja la dissenyadora i estilista.
En quina fase de desenvolupament està el teu projecte?
Els meus clients principals són fotògrafs i fotògrafes que fan les sessions de dones embarassades. Són la meva porta de contacte amb les dones. Però el meu major desig és que les dones em busquin perquè jo les acompanyi a les sessions de fotos i que puguin sortir connectades amb el que estan fent. En una segona fase del projecte, la idea és crear vestits per a ocasions especials a les quals acudeixin les dones embarassades, ja que és complex a vegades aconseguir vestits interessants que acompanyin la seva figura.
En quin moment vas decidir tirar endavant el teu projecte de negoci?
Va ser un canvi de 180 graus a la meva vida. Abans d’obrir el meu projecte, portava dos hotels i l’obertura d’un macrohostel. La meva vida es va paralitzar per la càrrega de treball, era insostenible. Vaig agafar la baixa. Al poc temps, va arribar la pandèmia. Vaig començar teràpia i vaig veure que havia de posar l’energia en alguna cosa creativa. Jo sempre havia ballat en diferents disciplines i preparava els meus vestits i els de les meves companyes. Així que vaig reprendre aquesta part de cosir. I una de les meves amigues, que és fotògrafa, em va demanar un bodi per a una embarassada. Vaig preparar un patró, un bodi, i també li vaig preparar un vestit. El meu primer disseny, el vestit Lorenza, que porta el nom de la meva àvia. En poques setmanes, em va dir la meva amiga que altres mares li demanaven aquest vestit perquè a les fotos es veia increïble. Va ser ella la que em va empènyer a això. Literalment. Jo vaig trigar molts mesos a veure això com una opció real. Vaig trigar a prendre el valor i a adonar-me de la meva capacitat de dur el projecte endavant.
Com t’ha ajudat en el teu procés el servei d’emprenedoria de Surt?
Vaig començar a acudir a Surt des que vaig començar a gestar la idea. I va ser crucial. Vaig fer un itinerari complet formatiu i després vaig continuar amb l’acompanyament de les expertes del servei. Fins ara havia treballat per compte d’altri. Jo era directora d’hotels i tenia clara la part operativa, però no és el mateix quan una arrenca un projecte propi. Una ha de fer-se càrrec de les parts legals i altres qüestions que han de revisar-se. Per a mi va ser un regal trobar a Carolina [Fort, responsable del servei d’emprenedoria] i a les dones que em van ajudar a través dels cursos que ofereixen. La gran ajuda que necessitava era sobre el concepte financer, les opcions legals i entendre com establir un projecte econòmicament: quant havia de vendre perquè el negoci funcionés. Això de vegades és més complex del que sembla. Una creu que pot produir més del que a la pràctica pot, per la qual cosa fer una mirada realista és elemental. També em van ajudar a fer la capitalització de l’atur. Per mi és un gran suport saber que, si tinc un dubte, per més que potser no toquin just aquest sector, busquen la forma d’ajudar-te. Va ser un regal trobar Surt.
Moltes dones que inicien un projecte senten que la solitud a l’hora de fer-ho és una dificultat. Com ho vas viure?
Sobretot quan una comença… Surt va ser un gran bàlsam, una font d’ajuda, sens dubte. També és cert que la solitud de l’emprenedoria hi és si una es tanca. Hi ha un munt de grups d’emprenedores i hem de tenir la capacitat de recolzar-nos en les altres. Surt em va passar el contacte de Sinèrgics, que és un coworking de retorn social, i és meravellós per connectar amb altres persones que estan emprenent. Tens un espai en el qual no sentir-te sola i demanar ajuda. Abans, quan era directora d’hotels, em sentia més sola en el meu càrrec del que em sento ara. Ara sento que hi ha persones al meu voltant que, si pregunto, m’ajudaran. Això té a veure amb la capacitat de demanar ajuda i a pesar que a vegades pensem que les persones tendeixen a l’egoisme, estic descobrint un munt de gent disposada a ajudar-se.
Diries que la teva decisió d’emprendre té més que veure amb un desig o amb una necessitat?
Crec que va ser desig i necessitat alhora. Costa molt connectar amb els nostres dons i amb la nostra creativitat; amb el que ens fa bategar fort el cor. Em va portar gran treball creure que podia viure d’això. Crec que hi ha moltes persones en una situació similar, que no s’animen, i és important que vagin sorgint espais en els quals les persones es puguin animar a usar els seus dons i crear alguna cosa que els faci felices.
Què diries que aporta el teu projecte?
La fotografia ens permet imprimir un moment en el qual està tot a punt de canviar, de néixer, literalment. Intento canviar les paraules que les mares es diuen a si mateixes quan el cos canvia, perquè és la naturalesa i ha de passar perquè el bebè neixi. Espero que el meu projecte ompli d’una mirada molt més amorosa les dones i en conseqüència a aquests nadons.
