“La nostra il·lusió és que trenquin amb la por”
“Quan parles amb dones que estan vivint situacions en què els és impossible sortir de la violència, perquè no tenen feina, perquè tenen fills a càrrec, perquè emocionalment o per cultura no se’n poden sortir, sents molta empatia. Encara que en alguns aspectes no hagis patit el mateix que elles, et toca a fons. Fer de mentora no és una feina fàcil“. Tot i l’esforç emocional que li suposa, la Carla (nom fictici) col·labora a la Xarxa de mentores del Servei Integral d’Atenció, Recuperació i Empoderament (SIARE), una funció que, reconeix, demana “ser forta i tenir la teva vida ben alineada, per evitar que t’esquitxi”.
Sintetitza la seva tasca de suport en transmetre a les dones un missatge des de la pròpia experiència: “Tot i viure situacions molt difícils, te’n pots sortir, amb molta força i sabent que hi ha persones i associacions que col·laboren amb tu”. La Carla valora com a imprescindible que les dones que han sobreviscut la violència masclista en l’àmbit de la parella i han refet la seva vida es presentin com a referents a altres dones que encara no n’han sortit. I encara més, com a exemples de cara la societat, per plantar cara a la imatge de víctima.
“Mai m’he considerat una víctima ni crec que ningú se’n consideri. Tens la mala sort de tenir una persona al costat que et maltracta”, critica la Carla. L’objectiu últim, el té ben clar: “A mi m’agradaria aconseguir que la societat no digui que som unes pobres desgraciades, sinó, al contrari, que som persones molt fortes”. Per això, a més de donar suport de tu a tu a altres dones, vinculada a la Xarxa de mentores aspira a transformar les actituds predominants cap a les dones que han viscut o viuen violència masclista. “Ens trobem amb acusacions de l’estil de ‘si t’ha passat això és perquè ho has aguantat’. No serà perquè tenen fills? Perquè no poden sortir de casa? Perquè la família les apreta? Perquè no poden marxar? La gent no ho entén… Les preguntes que et fan si s’assabenten del que t’ha passat no ajuden. No empatitzen”, lamenta.
Pensant en el futur del projecte, la Carla confia que l’abast del treball de la Xarxa de Mentores pugui ampliar-se i aportar esperança i fortalesa al màxim de dones. “La nostra il·lusió és que trenquin amb la por. Totes les mentores volem que puguin sortir-se’n i que, si de moment no tenen independència econòmica, ni emocional i tabús culturals, almenys, que sàpiguen que poden arribar a trencar amb totes les pors que tant costen de trencar”.
La Xarxa de mentores, mirall viu d’esperança i canvi
L’objectiu del projecte Xarxa de mentores és que dones supervinents de la violència masclista en una fase de recuperació òptima puguin fer de referents i ajudar dones que es troben en fases més inicials del procés, fent-los de referents. Les mentores, com a voluntàries de la xarxa, comparteixen les seves experiències i posen davant dels ulls d’altres dones l’evidència que es pot sortir de la violència. Actuen, així, de mirall, i reforcen l’esperança de canvi. Com a contrapartida, les mentores accedeixen a tallers programats per i amb elles.
A més, de cara a la societat, les mentores fan treball de sensibilització, una línia iniciada amb l’elaboració del curtmetratge Llaços de força. En el marc del SIARE, un objectiu principal és ampliar la feina de sensibilització social per tal que es (re)conegui la veu de dones que han sortit de la violència masclista. Per aconseguir-ho, però, és imprescindible ampliar les dones vinculades a la xarxa. Per això, enguany, la Xarxa de mentores s’ha obert a dones que estan essent acompanyades per altres entitats en el seu procés de recuperació.