“L’espai de Sororitat Trans permet expressar-nos sense pressió social”

Belén Camarasa acompanya Sororitat Trans, un espai “de socialització entre iguals i suport mutu per a l’empoderament de les dones trans”, sintetitza la tècnica de Surt. Durant el 2017, hi han participat 36 dones, entre 8 i 12 en cada trobada, i han decidit el contingut de les sessions posteriors a partir de les seves inquietuds. La relació amb la policia, el gènere o la salut sexual i reproductiva han estat algunes de les temàtiques abordades. En comú, moltes de les participants expressen la voluntat de combatre la por i la desconfiança social que perceben davant la diversitat d’identitats de gènere, i de fer-ho a través de visibilitzar les realitats trans. Participar en un espai on fer xarxa és un pas que ho facilita i un dels potencials del projecte Sororitat Trans, explica Camarasa.

De quina necessitat o motivació sorgeix la iniciativa?  

A les dones trans els travessen les mateixes violències que a les dones cis [no trans], però, a més, tenen la necessitat de conèixer uns recursos especialitzats, en àmbits com la salut o el jurídic. I serveis que, tot i ser universals, com serveis socials o el SAS, també hem de donar-los a conèixer a aquest sector de la població, que pateix una doble discriminació, per ser dones i per ser trans.

Què es proposa el projecte?

A més de donar a conèixer els serveis, Sororitat trans permet expressar i compartir l’expressió de gènere sense pressió social, en un espai segur, perquè totes som trans i ens podem expressar d’una manera diferent a com ho faríem si fos un altre espai. És el mateix que passa en el cas de les reunions feministes no mixtes, que són una cosa i si et reuneixes en espais mixtes, n’és una altra, perquè els homes et comencen a explicar coses… Doncs, les dones cis a nosaltres també ens expliquen coses…

És un grup divers?

Hi ha molta diversitat, des de persones que tenen una expressió de gènere totalment corresponent al gènere assignat al néixer, a persones que han fet la transició i que la seva expressió de gènere respon al que entenem per femenina. I n’hi ha amb identitat de gènere binària, que s’identifiquen com a dones, i persones queer, no binàries, que no fan aquesta definició estancada. Hi ha persones que venen i no han començat o fa poquet que han començat, però si és la Natàlia és la Natàlia, o si és la Maricarmen, doncs és la Maricarmen. I no hi ha cap inconvenient. En espais de cis i de trans podrien trobar resistències a acudir-hi. Sororitat trans és un espai de seguretat. Les que estan començant la transició se senten acollides per persones amb identitat de gènere diversa.

És obert el grup? Es pot venir només a alguna de les sessions?

No són sessions continuades, sinó independents, en què el tema de les sessions és el que les dones han demandat en sessions anteriors. Per exemple, van demanar parlar dels Mossos, també de gènere, de sexe i de salut sexual i reproductiva. Depèn de la complexitat, se sol·licita l’assistència d’una persona professional que vingui a dinamitzar la sessió, amb la qual cosa aconseguim que les dones participants coneguin el recurs a través de la professional que ve i que la professional ens conegui a nosaltres.

Per exemple, va acompanyar-nos una professional de serveis socials que no tenia un contacte gaire fluït amb persones trans. Va fer la sessió sobre el que és i es pot demanar a una treballadora social, de manera que les dones van conèixer els serveis que ofereix serveis socials i la treballadora social ens va conèixer a nosaltres. Aconseguim una visibilització dels serveis i de les persones.

Com pots afegir-te a les trobades?

L’assistència és lliure. La dona ve, s’apunta, ens presentem i, si li interessa, continua venint. Si a algunes sessions no pot venir, doncs ve a les que pot. És molt obert.

Per resoldre dubtes, podeu escriure a: belen.camarasa@surt.org.