Mercè García Huguet: “El mercat laboral està precaritzat i amplifica les desigualtats que impacten contra les dones”

 A Actualitat

El programa d’inserció sociolaboral que coordina Mercè García, dins l’àrea d’empoderament econòmic de Surt, atén una cinquantena de dones que tenen un objectiu central: trobar una feina suficientment estable per mantenir-se. És difícil en un mercat laboral travessat de precarietat, i encara més per les dones migrades, que necessiten regularitzar la situació administrativa. Una necessitat que, a l’Estat, exigeix uns requisits molt complicats d’assolir. En el camí, tanmateix, García remarca que les dones van fent passes endavant, guanyen eines i s’obren oportunitats. Un 70% de les dones acompanyades són cis i un 30% trans. La identitat de gènere és un factor que encara amplia més les barreres, en un mercat laboral que manté la transfòbia.

Amb quines necessitats arriben les dones al programa? 

La demanda principal és trobar feina. Això és l’estrella. Atenem dones en situació administrativa irregular i  venen per sostenir el procés. Amb sostenir el procés em refereixo a acompanyar-les en la recerca d’una oferta de 40 hores setmanals durant un any que s’exigeix a les persones migrades per poder regularitzar la situació. També hi ha dones derivades de serveis que tenen la situació administrativa regularitzada però que tenen el NIE a punt de caducar i es troben amb la urgència de tenir alguna oferta de feina per poder renovar documentació.

En el camí en què les acompanyeu, davant la necessitat de trobar una feina formal, amb quines barreres principals es troben? 

La precarització del mercat laboral és una dificultat central. Les dones venen amb urgències socials i laborals. És una urgència económica  que es tradueix  en una solució immediata de feina que moltes vegades és precaria. El procés del programa passa per acompanyar a les dones per diferentes esferes, un procés llarg, per visibilitzar un canvi. Això vol dir que les acompanyem a la revisió o no de  l’esfera de la salut, de les relacions, de la comunitat i també l’esfera formativa i laboral. Totes són importants per poder encarar un procés de canvi, que s’ha de reflectir en un empoderament per trobar una feina de qualitat, que les pugui sostenir en el temps. Ara bé, dificultats: l’habitatge digne. Manca de suport, habitatges precaris, urgència de canviar d’habitatge… Moltes no han sabut o no han pogut tramitar prestacions per no disposar de mitjans o coneixements en un període en què la presencialitat es baixa i està havent-hi un canvi de relacions amb l’administració pública.

La pandèmia encara ho ha complicat més? 

Trobem que serveis d’atenció a la ciutadania estan tancats o són de difícil accés. Has de demanar cita prèvia, per internet, amb un clau lligada al DNI o NIE, i moltes d’elles no poden fer-ho. Des del programa hem prioritzat també que les dones puguin fer un treball personal, d’empoderament, que pugui permetre el canvi de mirada del mercat laboral i del món, que no els dóna un lloc.

Què treballeu en clau d’empoderament personal? 

Treballem de manera col·lectiva el que estem suportant com a dones, els resultats del patriarcat. Les migrades estan suportant racisme i també ho treballem. Prenem consciència de les violències. Hem engegat una línia de treball comunitària: com puc tenir lloc en aquesta societat i com puc revertir algunes mirades que tenen sobre mi? Hem treballat amb algunes entitats del barri, fent tallers d’autoconeixement i imatge i vinculant-ho amb les xarxes socials. Ens plantegem què volem mostrar i amb quin objectiu. Hem fet també tallers de vídeo, per treballar l’alteritat, i també en clau d’antirumors i antiracista.

Com les ajuda reflexionar-hi? 

Guanyen autoestima i seguretat; seguretat per exemple perquè pots preveure un obstacle o perquè guanyes capacitat de decidir. Fas estratègies en clau de seguretat. Revisar violències ens ajuda a identificar-les i crear estratègies de supervivència i de compartir amb les altres com donar-hi resposta. És una forma de resistència col·lectiva. Compartim eines que fem servir davant del racisme i el masclisme.

Quin paper té la sensibilització de les empreses en el recorregut que les dones del programa necessiten recórrer? 

Necessitem empreses que donin l’oportunitat d’ampliar l’experiència professional. La pilota està al camp de les empreses. Ens trobem amb moltes dificultats de contractació de les dones trans especialment. També ens trobem que quan trobem empreses que sí que estan sensibilitzades i volen incorporar dones trans, en el rerefons també hi ha transfòbia: intenten que no siguin visibles. I a més, els equips de treballadores sovint no estan sensibilitzades, i això genera violències en les dones trans. S’hauria de treball des d’una mirada de reconeixement de privilegis.

Com treballeu la inserció laboral, mentre no arriba? 

A més de la formació professionalitzadora, hem creat càpsules per la inserció laboral, per treballar competències transversals. Cada dona fa les que té necessitat de fer. Participen en el disseny del projecte, perquè les càpsules les hem dissenyat entre totes, no les obliguem a fer un itinerari predeterminat.

Últimes publicacions
Contact Us

We're not around right now. But you can send us an email and we'll get back to you, asap.