“Necessitem subvertir la vella realitat i construir un present amb vides habitables”
Surt ha organitzat un diàleg per reflexionar sobre la reconstrucció social que requereix la crisi desencadenada per la Covid-19 de manera que els treballs de cures siguin situats al centre.
Hi han participat Rocío Echeverría, treballadora de la llar i activista de Sindillar, Ana Teresa Vélez, integrant de la regidoria col·lectiva del moviment polític de dones de Medellín Estamos listas, Marta Nieto, codirectora de la Mostra de Films de Dones, i Fina Rubio, antropòloga i presidenta de Surt.
En la trobada virtual, Rubio ha plantejat el moment actual com un pols, en què, “per una banda, els grans poders intentaran que tornem a la vella normalitat, mentre que a l’extrem oposat hi ha la voluntat de sectors socials cada vegada més amplis d’evidenciar l’anormalitat econòmica de què venim i la necessitat vital, perquè ens hi va la vida, de subvertir aquella vella realitat i construir un present i un futur de vides habitables, que mereixin la pena ser viscudes”.
“Els treballs entorn a la cura són els més precaritzats, els que més estan patint la pandèmia, i és on més som les dones, perquè cuidar és una funció que se’ns ha imposat com a ‘natural’, quan hauria de ser des de la llibertat, no des de la imposició i l’empobriment que genera assumir la cura d’infants i persones grans”, ha plantejat Vélez.
“Manifestos, informes, propostes… fa anys que se’n fan i es necessari polítiques públiques amb canvis profunds, com és la derogació de la llei d’estrangeria, que fins ara ens sotmet a un nínxol de treball molt precari, com és el treball de la llar i les cures en règim d’internes, amb l’esperança d’aconseguir regularitzar els papers”, ha posat sobre la taula Echeverría.
Durant el diàleg, s’ha projectat el curt documental ‘Organizar lo (im)posible’, dirigit per Carme Gomila i Tonina Matamalas, que relata la lluita laboral de Las Kellys, les treballadores de la neteja dels hotels. “El missatge és molt clar: la vida no funcionaria sense les tasques reproductives, sense els treballs que es posen al servei de sostenir-la”, ha plantejat Nieto, per qui, “aquest plantejament ha de ser un centre d’actuació i de preocupació de les dones en l’audiovisual”.
Podeu recuperar el diàleg:
