“L’ESS pot ser el lloc on transformar les relacions de l’àmbit laboral”

 A Actualitat

Ha frenat les iniciatives d’economia social i solidària (ESS) la crisi? Qui s’interessa per emprendre? En parlem amb Manuela Pérez, tècnica del Punt d’Acollida i Orientació (PAO) de l‘InnoBA , un servei de Barcelona Activa  dirigit a promoure i enfortir els projectes d’innovació socioeconòmica a la ciutat. En el darrer any de pandèmia, s’ha mantingut com un espai de referència per moltes persones, explica Pérez, que veuen en l’emprenedoria socialment responsable una sortida no només professional, sinó vital.

Quins perfils de persones solen arribar al PAO i amb quin objectiu i motivacions?

Hi ha una majoria de dones que estan a l’atur. Això és habitual en les dones que emprenen: davant una situació com l’actual moltes tenen dificultat per desenvolupar la seva vida laboral en un mercat de treball cada vegada més precari: contractes de curta durada si tens contracte; jornades inacabables sense drets de conciliar o a descans…. Però també s’apropen altres persones que volen desenvolupar projectes que els motivin. Molta gent comença l’exposició dient que ha treballat en una empresa i que ara vol fer allò que li agrada o motiva. Fer un canvi professional i la possibilitat de desenvolupament laboral són factors a tenir en compte en l’emprenedoria social. També hi ha gent que vol entrar en programes d’orientació laboral i se’ls deriva als serveis i programes d’inserció laboral de Barcelona Activa. En un moment com aquest, un lloc com el PAO és un ventall de possibilitats davant de difícils situacions que passa la gent. En els darrers mesos he vist persones que mai abans s’havien trobat a l’atur.

I quines són les necessitats principals que tenen les persones interessades en emprendre en el marc de l’ESS?

La primera, òbviament, és l’autoocupació, i una autoocupació que permeti la realització i el desenvolupament personal. Però no és l’única. L’ESS permet crear espais de treball on la gent pot autorealitzar-se. L’ESS i feminista pot obrir ventalls d’oportunitats per repensar les relaciones que establim entre nosaltres, com ens travessen opressions i també privilegis, quina és la relació que mantenim amb la natura… A més, pot ser el lloc on transformar les relacions de l’àmbit laboral, amb pràctiques horitzontals. Això, també implica revisar el temps que dediquem al treball. No serveix de res pensar en un projecte col·lectiu d’emprenedoria social si després continuem amb precarietat i treballant 16 hores. L’emancipació pròpia i col·lectiva no pot venir de la mà de principis de sacrifici o estajanovistes. Això, va de posar la vida al centre amb drets intocables, i el temps de oci n’hauria de ser un.

Quines opcions se’ls plantegen per donar-hi resposta?

Des d’aquest servei tenim recursos per assessoraments, repensar estratègies i programes adaptats a diverses necessitats. Des de l’emprenedoria en femení hi ha diversos programes funcionant ara, per començar un negoci però també per arribar al punt de solidesa de les iniciatives emprenedores. També hi ha programes sectorials del tèxtil o de cooperativisme de plataforma, entre altres. S’ha invertit recursos per atendre qualsevol sector de la població i un ventall molt ample d’iniciatives col·lectives.

Segons el que veus al PAO, la crisi desencadenada arran de la pandèmia està frenant iniciatives en el marc de l’ESS o diries que les incentiva, com a alternativa a un mercat laboral en què la precarietat apunta que s’està aguditzant?

Crec que s’han incentivat. La crisi actual ha provocat que gent que tenia una feina estable però no li satisfeia, ara pensi que és el moment de fer alguna cosa que realment li agradi. Estar a l’atur no és fàcil, mai ho és. Però per alguna gent amb estalvis pot ser la oportunitat d’iniciar un projecte col·lectiu o integrar-se en algun d’existent. Tampoc hem d’oblidar altres iniciatives de l’ESS social: les cooperatives de consum que són entitats imprescindibles en la lluita per la sobirania alimentària, l’energètica o la tecnológica, fonamentals per aturar la depredació del model capitalista. Hi ha cooperatives de consumidores actualment en tots tres sectors. També és fonamental en aquests últims anys l’aparició de cooperatives d’habitatge, que poden aturar l’especulació sobre els preus de l’habitatge, en tant que són models que està per sota dels preus de mercat i a més trenquen amb la idea de propietat, ja que la idea no és tant el dret a una propietat sinó el dret d’ús d’un bé indispensable per una vida digna: un sostre per tota la vida.

Trobes a faltar o consideres que seria especialment important que en determinats àmbits d’activitat també s’interessessin per entrar en l’ESS?

No és que no n’hi hagi, però  trobo a faltar cooperatives en el sector de la venda de telefonia mòbil i ordinadors. Són àmbits importants per una economia circular, pel que suposen per la quantitat de residus que genera la seva obsolescència com pels conflictes entorn als minerals de sang. Guerres com la del Congo, on s’acarnissen especialment amb les dones, hauria de fer-nos pensar en els feminicidis que genera la tecnologia que usem aquí i ara.

Diries que està feminitzada l’ESS? 

Hi ha una paritat. Tanmateix s’hauria d’analitzar quin és el nombre de dones en els consells rectors, patronats o juntes directives. Si la teva cooperativa fa assemblees a les set de la tarda o un dissabte, és indicatiu que s’hi concilia poc. No hem d’oblidar que diem conciliació a una distribució poc equitativa del treball reproductiu, que majoritàriament fan les dones. Un altre àmbit és el LGTBI: on són les persones que no tenen una vida heteronormativa dins de l’ESS? Des d’aquesta mirada, jo diria que som menys o no tan visibles, encara que han sortit iniciatives des del sector educatiu, que és un sector feminitzat. Quan hi hagi cooperatives de dones, lesbianes i trans paletes, electricistes, etc., serà una bona senyal de què no només tenim paritat sinó també equitat.

Publicacions recomanades
Contact Us

We're not around right now. But you can send us an email and we'll get back to you, asap.