“Si no ens donem l’oportunitat de sortir de les feines que més responen als rols que se’ns han assignat, mai es normalitzarà sortir dels límits imposats a les dones”

 A Actualitat

Per Carol Ferreira, els mesos de confinament van suposar “un punt d’inflexió”, explica. Aturar-se forçadament de la seva feina la va dur a plantejar-se si volia fer un canvi. La resposta fou que sí. Va conèixer el projecte Bicibles enmig d’aquest procés de revisió dels seus objectius professionals i personals i n’és una de les participants. Ens explica l’experiència fins al moment i les perspectives entorn a la professionalització en el sector de la reparació de bicis, un àmbit laboral tradicionalment masculinitzat en què les participants a Bicibles fan camí per obrir-s’hi pas. 

Què et va dur a participar a Bicibles? Quines motivacions i objectius et mouen? 

Durant el confinament, com que no vaig estar treballant, vaig tenir molt de temps. Em vaig trobar fent coses manuals i que m’agradaven, vaig estar pintant la meva bici i la de la meva parella… Tenia moto però ara estic més connectada amb la bici. Vaig descobrir la formació en mecànica de Surt, adreçada només a dones, i com a projecte em va sembla una oportunitat bonica. En les sessions col·laborem molt entre nosaltres, ens estem obrint molt i crec que ho estem vivint amb moltes ganes. Està sent una experiència molt enriquidora.

En què esteu treballant, per ara, abans d’arribar a la formació pràctica en mecànica per reparar bicis?

Hem treballat competències i ens hem plantejat què podem aportar cada una a aquest món professional vinculat a la bicicleta. Estem en un moment de recerca de les idees que ens puguin ajudar a encaminar el nostre projecte en aquest sector, tant per si ens proposem treballar per empreses ja existents com si ens aventurem a tirar endavant un projecte propi. Ara començarem la part d’emprenedoria. Ens estem adonant que hi ha moltes possibilitats relacionades amb el món de la bici.

Has identificat quina d’aquest ventall de possibilitats és la teva aposta? 

Amb l’economia social i solidària se’ns han obert moltes finestres. Ara mateix estic disfrutant el viatge i veient que hi ha moltes possibilitats, abans d’acabar de definir. Encara no ho tinc molt clar. Jo en el que tinc experiència és en direcció d’equips i crec que puc aportar aquest suport.

T’imagines en un projecte col·lectiu? 

La cooperació em sembla molt interessant. Els projectes són com un rellotge i cada peça és important perquè funcioni i el rellotge no s’aturi.

El fet que la reparació de bicis sigui un àmbit masculinitzat t’ha fet plantejar-te si realment era un lloc per tu també?

Si no ens donem l’oportunitat de sortir de la zona de confort, dels rols que ens han estat assignats com a dones i de les feines que més hi responen, mai es normalitzarà sortir d’aquests límits imposats. És un camí en què s’ha d’anar trencant el gel. És important tenir clar que el talent no té gènere. Una companya ens explicava el cas de dues noies que tenen un taller i que quan entraven algunes persones encara preguntaven on estava el noi, el mecànic… El mecànic som nosaltres! Som conscients d’on ens estem ficant totes les participants al Bicibles i estem fent aquest pas. Som molt diverses, en edats, orígens i experiències i estem funcionant molt bé i aprenent les unes de les altres en aquest camí que hem començat.

 

Si t’interessa sumar-te a l’itinerari, escriu-nos a analucia.olivos@surt.org

Publicacions recomanades
Contact Us

We're not around right now. But you can send us an email and we'll get back to you, asap.