Surt forma una trentena de professionals gironines d’atenció directa en gènere i violència masclista amb perspectiva intercultural
Més de trenta professionals d’atenció directa, com treballadores socials, educadores i psicòlogues, han començat a formar-se en gènere, violències masclistes i diversitat cultural, en el marc del curs ‘La diversitat cultural en clau de gènere’, organitzat per l’Oficina de l’Institut Català de les Dones (ICD) de Girona.
L’objectiu de la formació, que tindrà lloc durant el mes de maig, és aproximar els i les professionals a la realitat de les migracions i als reptes de la convivència intercultural, des de la perspectiva de gènere i interseccional. “Ens proposem promoure una anàlisi crítica de les diferents polítiques de gestió de la diversitat i aportar eines pràctiques per atendre persones en un context intercultural i fer un abordatge interseccional de les violències masclistes”, explica Míriam Solá, responsable de la consultora de Surt.
Tot i que les dones migrades estan sobrerepresentades en les xifres de violència masclista (no només respecte a les dones assassinades, sinó també respecte a les que denuncien), pateixen una major desprotecció i es beneficien en menor mesura de les ajudes econòmiques previstes per combatre la violència masclista. “Les dones migrades confronten situacions personals, administratives, socials i jurídiques que n’incrementen el grau de vulnerabilitat davant les violències masclistes, a les quals s’afegeix, a més a més, un context institucional que, sovint, reprodueix prejudicis i actituds racistes. O, si més no, poc empàtiques amb la situació que viuen”, detalla Solá.
Si bé la violència contra les dones pel fet de ser socialment identificades com a dones està present en totes les societats, cultures i grups socials, al marge del nivell socioeconòmic i cultural, les dones migrades se situen en una posició de major vulnerabilitat, arran dels trets i traves que envolten el procés migratori. El desconeixement dels seus drets al país d’acollida, les barreres lingüístiques, la situació administrativa, tenir permís de treball i residència o no tenir-ne, i les condicions precàries de treball en què sovint s’insereixen, serien algunes de les més remarcables, apunten Míriam Solá i Xantal Genovart, formadores del curs.
“El desconeixement i la visió estereotipada sobre la immigració per part de les i els professionals de la intervenció social, la salut, la justícia i els cossos policials, se sumen als obstacles que incrementen les dificultats i problemes que han d’afrontar les dones migrades per a sortir del cercle de la violència”, afegeix Solá, sobre la urgència de formar-se en gènere i violència masclista des d’una perspectiva intercultural.
