Està travessada per desigualtats múltiples
La classe social, l’origen, l’ètnia, l’orientació sexual, la identitat de gènere i la religió, configuren un sistema complex d’opressions múltiples i simultànies que produeixen formes específiques de subordinació i opressió específiques i diferenciades.
Està configurada pel model econòmic
Un model capitalista que presenta com a separades l’esfera productiva i la reproductiva. El capitalisme heteropatriarcal se sustenta en la divisió sexual del treball, que atribueix als homes el treball productiu ─el propi de l’espai públic, socialment reconegut i remunerat─, i el treball reproductiu, el de cures i domèstic, a les dones. És el treball invisibilitzat, sense reconeixement simbòlic ni econòmic, no reconegut com a treball real i, per tant, no vinculat a drets i protecció social.
La desigualtat de gènere
És estructural
Una construcció social, determinada pel sistema heteropatriarcal de sexe/gènere binari, que regula les relacions socials a partir de les diferències percebudes i assignades a homes i dones.
És transversal
Afecta el conjunt de les dones, és a dir, una majoria social (52%). Pel fet de ser socialment llegides com a dones, viuen discriminacions, vulneració de drets i subordinació respecte l’altra meitat de la humanitat.
La violència masclista
Se sustenta en la discriminació i l’opressió de les dones,
simplement, pel fet de ser socialment llegides com a dones.
És una expressió del poder masculí.
És utilitzada per reproduir i mantenir l’estatus dels homes i la seva autoritat sobre les dones.
És una violència instrumental al sistema patriarcal.
Permet perpetuar-lo. La violència contra les dones resulta, així, causa i conseqüència del sistema patriarcal.
No és només física.
Pot adoptar forma de violència psicològica, sexual, econòmica, social i institucional. No existeix cap àmbit de la vida d’una dona que no hi estigui exposat a amenaces o manifestacions de violència.
No és exclusiva d’una cultura, regió o país, ni de grups particulars de dones a la societat.
És un fenomen estructural arrelat a les relacions de poder desiguals entre homes i dones, un desequilibri que caracteritza les societats patriarcals.
La violència masclista impedeix
superar l’opressió de les dones
i perpetua la desigualtat de gènere
A més, la violència també condiciona la posició que poden ocupar les dones a la societat, ja que tant els fets concrets de violència en si, com l’existència d’una amenaça latent, manté les dones en posició subordinada.
A més, la violència té conseqüències en totes les esferes de la vida de les dones: la salut, la participació laboral, les relacions i la vida social, l’habitatge, la seva situació econòmica i la seva relació amb la justícia. La violència redueix les capacitasts de desenvolupament i benestar de les dones i impedeix viure en seguretat.
La violència contra les dones
és una violència instrumental
al sistema patriarcal,
caracteritzat pel desequilibri
de poder entre dones i homes
Tal i com reconeix la llei catalana 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista, la violència masclista és una greu vulneració dels drets humans de les dones i és un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l’autonomia i la llibertat.
La lluita contra la violència masclista és part del procés per fer efectius els drets de les dones i construir un entorn que en permeti el lliure desenvolupament.
La lluita contra la violència masclista
és part del procés per fer efectius
els drets de les dones
La violència masclista es concreta en abusos físics, psicològics, sexuals i econòmics que són viscuts per les dones en diversos àmbits de les seves vides, com el de les relacions afectives i sexuals, el familiar, el laboral i el sociocomunitari.
La principal conseqüència de la violència és la perpetuació d’un sistema que permet que la violència es produexi de forma més o menys legitimada, normalitzada i impune. La violència masclista impedeix la superació de l’opressió de les dones i perpetua la desigualtat de gènere.
La Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW), del 1979, entén per discriminació contra les dones tota distinció, exclusió o restricció basada en el sexe que tingui per objecte o per resultat disminuir o anul.lar el reconeixement, el gaudi o l’exercici per part de la dona, independentment del seu estat civil, sobre la base de la igualtat de l’home i la dona, dels drets humans i les llibertats fonamentals en les esferes política, econòmica, social, cultural i civil o en qualsevol altra esfera.
La Conferència de Drets Humans, de Viena, del 1993, va proclamar que els drets humans de les dones i de les nenes són part integral dels drets humans universals, i va subratllar la importància de les tasques destinades a eliminar la violència contra les dones en la vida pública i privada.
A la IV Conferència Mundial sobre les Dones es va acordar la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra les dones (Declaració de Beijing, del 1995), en què, per primera vegada, es reconeix que les causes de la violència són estructurals.
Va definir el que és «violència de gènere» (article 113): «l’expressió “violència contra les dones” significa qualsevol acte de violència basat en el gènere que té com a resultat, o és probable que tingui com a resultat, uns danys o patiments físics, sexuals o psicològics per a les dones, incloent-hi les amenaces dels esmentats actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant en la vida pública com en la privada».