Diferències sexuals, desigualtats socials
El gènere a l'escola
En relació al segon ODM, promoure la igualtat entre els gèneres i l'autonomia de la dona, l'ONU ressalta el següent:
La discriminació de gènere en l'educació es dóna també dins del sistema educatiu i afecta molt en particular a les dones però també als barons, estant a més a més relacionada amb altres variables, com la pertinença ètnica, religiosa, social o l'orientació sexual.
És clar que la desigualtat és una variable transversal que afecta homogèniament tots els estrats socials en què les dones i la resta de grups discriminats se situa; el patriarcat no és una estructura d'opressió autònoma, concentrat en les relacions de subordinació de les dones als homes, sinó un conjunt indiferenciat d'opressions, de sexe, raça, gènere, ètnia i condició social. (...) Per aquesta raó, el Comitè va recalcar la necessitat que els Estats eliminin les actituds i estereotips discriminatoris, així com els costums i pràctiques persistents de les tradicions que han posat a les dones en posicions inferiors.(25)
És així important considerar com es construeix a l'escola les identitats femenines i masculines, com s'integra o no les qüestions de gènere en el currículum escolar i en els currículums ocults(26).
"Els problemes relacionats amb l'escolarització de les nenes no es troben deslligats del contingut de l'educació. Al contrari, els estereotips de gènere, les amenaces a la seguretat emocional de les nenes i el currículum insensible a les qüestions de gènere conspiren directament contra la realització del dret a l'educació"(27).
La promoció o no d'una equitat de gènere pot ser observada en les relacions interpersonals entre estudiants, entre aquests i els i les docents, i en les polítiques educatives. Alguns problemes i estereotips a nivell mundial, identificats pel Relator Espacial de Nacions Unides (FNUAP)(28) sobre les qüestions de gènere a l'escola, són els següents:
- Baixes expectatives dels mestres i mestres, relacionades amb les habilitats intel·lectuals, ja que es creu que les nenes són inherentment menys intel·ligents que els nens.
- Els mestres i mestres ofereixen menor retroalimentació a les nenes. S'afirma que les nenes tenen vuit vegades menys contacte amb els mestres que els nens.
- Els i les mestres sovint afirmen sentirse més satisfets d'ensenyar a nens que a nenes.
- Les nenes tenen menors expectatives sobre si mateixes a l'escola i fora de l'escola pensen que el seu futur consisteix primàriament a ser esposes i mares.
Les baixes expectatives de les mestres i de les nenes són reforçades per llibres de text, currículum i materials d'avaluació en què no apareixen les figures femenines. - Usualment els nens tenen suficient espai per practicar certs esports, mentre que a les nenes no els hi ofereix el mateix espai.
- Els premis i èxits obtinguts per les nenes no es reporten ni divulguen tan profusament com els obtinguts pels nens.
- Hi ha una clara tendència a utilitzar llenguatge sexista.
- Les nenes són víctimes d'assalts sexual i fustigació per part de mestres i companys.
- Les autoritats educatives sovint no són conscients d'aquest tipus d'atacs i fins i tot poden mostrar-se poc inclinats a intervenir, especialment si consideren que semblant conducta és "natural".
Així, encara d'acord amb la mateixa font, és important tenir en compte que el dret a l'educació de les nenes no pot ser tractat al marge de les qüestions de gènere; i aquestes qüestions certament no sols afecten els drets de les dones, sinó que a més a més plantegen la necessitat de pensar en una nova masculinitat que sigui sensible, responsable i proactiva amb la igualtat, la justícia i la solidaritat.
En el marc de desigualtat i discriminació estructural que es troba en la base dels processos de socialització i construcció dels estereotips de gènere en molts sistemes educatius, també els nens i els adolescents barons, es troben comunament condicionats o són incitats a comportaments intolerants o obertament violents.
"Examinar la construcció de la masculinitat i el rol que aquesta juga en el procés de desenvolupament no és llavors un simple exercici analític, sinó que té implicacions útils i urgents per millorar la qualitat de vida en cada país i hauria de comprometre els homes en la gestió del canvi dirigit a l'establiment d'una cultura de drets humans en l'institució escolar."(29)
Una altra de les principals reivindicacions de les organitzacions i organismes que defensen l'equitat de gènere a les escoles, és la urgent revisió de programes i manuals escolars des d'una perspectiva de gènere, a fi d'abandonar el seu caire androcéntric i incloure també referències de dones.
"La necessitat d'aprofundir en la realització dels drets humans de les nenes i les adolescents en l'àmbit escolar està produint noves tendències pedagògiques que plantegen la superació de les formes segregacionistes del currículum i aposten a la construcció d'un model en què s'integra l'experiència d'homes i dones, amb un tractament equitatiu que vagi més enllà dels tradicionals pressupostos sobre el gènere. L'aportació concreta que s'espera dels mestres i mestres per a aquest fi és una qüestió urgent."(30)
Es mostra així necessari utilitzar les "ulleres de gènere" en la feina educativa, per entendre i atendre amb perspectiva de gènere als joves homes i dones que fan de l'espai escolar la seva segona casa.
26 S'entén per currículum ocult l'"estructura que no és reconeguda oficialment per docents, administratius i estudiants, però que té un impacte significatiu; en general està determinat pels valors, actituds i conductes apropiades" in http://www.monografias.com/trabajos17/curriculum-oculto-estrategia/curriculum-oculto-estrategia.shtml#tipos.
27, 28, 29 i 30 V. Muñoz Villalobos. "El derecho a la educación de las niñas. Informe del Relator Especial sobre el derecho a la educación". E/CN.4/2006/45. Comisiòn de Drets Humans de l'ONU.