Presentació i Metodologia | Fundació Surt | Descàrrega de documents | Crèdits | Contacte | Mapa web 

Mòdul 1
Equitat de gènere

Mòdul 2
Interculturalitat

Mòdul 3
Ciutadania

Altres dinàmiques

Consultar
Castellano Català
Mòdul 1: Equitat de gènere
A A A

Diferències sexuals, desigualtats socials

Les diferents esferes de la vida

La conciliació entre les diferents esferes de la vida és potser l'antítesi de la divisió sexual del treball i de la vida. Es pretén reconèixer que cada persona té dret a poder articular els diferents aspectes de la seva vida i que cadascun d'aquests àmbits demanda un temps específic.

Els efectes de la intensitat del temps laboral i la desigual distribució entre treball productiu i treball reproductiu per als homes i per a les dones, té conseqüències profundes en les seves vides, tant en la forma i el temps de realització de cadascun d'aquests dos tipus de treball, com en la possibilitat de gaudir del seu temps lliure, element cada vegada més reconegut com fonamental per al desplegament i la salut mental de les persones, o en la seva possibilitat de participar activament en la ciutadania perquè s'el temps del treball absorbeix els altres temps de la vida, el temps per a la ciutadania queda necessàriament minvat.

"El temps del treball s'arrela com a un dispositiu regulador de la resta dels temps socials, però lluny d'incorporar aquesta connectivitat, amb vista a fixar les seves dimensions i distribuir els calendaris o jornades laborals, es desentén de la mateixa i reclama de l'individu treballador la major disponibilitat; en altres paraules un despreniment del temps privat (o temps per a si mateix) a fi de reforçar la dedicació a la seva professionalitat."(10)

En el context soci econòmic que travessem, que la tendència per a la desregularització de les condicions laborals és cada vegada major, el temps del treball productiu continua colonitzant els altres temps, fent que les dones s'enfrontin a la doble jornada laboral. No obstant això, la conciliació no pot ser pensada com un problema de les dones, de compatibilitat entre les tasques productives i les tasques reproductives que elles fan. Ni dels homes que es deparen, quan ho demanden, amb obstacles per part de les entitats ocupadores per assumir les seves responsabilitats en l'àmbit reproductiu. Ni tampoc pot ser un problema de les classes altes i mitges que es resol sobre les espatlles de les classes populars.

Ha de ser pensada des de la necessitat de redistribució dels temps de les nostres vides i de les càrregues de treball d'uns i altres, apuntant a la construcció d'un nou contracte social entre homes i dones, de nous contractes laborals, de nous projectes de vida, de nous pactes socials més redistributius i igualitaris.

Es defensa la necessitat de reflectir en les polítiques públiques les sincronies i asincronies en la vida d'homes i dones, tenint en compte formes de gestió que apuntin i defensin solucions més justes i equitatives per a ambdós.

"Un dels obstacles a què s'enfronten les polítiques de conciliació és que, alienes a la realitat de la "doble presència", no inclouen la sincronia temporal que acompanya a l'organització i realització quotidiana de la càrrega total de treball. Treball remunerat i treball domesticofamiliar no són dues jornades sobreposades. Els homes acostumen a viure el temps de treball de forma diacrònica, en funció de si mateixos: les dones, en canvi, viuen sincrònicament els temps dels seus treballs (activitat laboral i de reproducció). La demanda de sincronització està bastant generalitzada. Les dones són novament les que supleixen aquestes desincronies i, en definitiva, les que s'encarreguen de conciliar els temps de les distintes persones de la família. Però les desincronies, en realitat, afecten tots, no sols per la natura del treball reproductiu, sinó també a conseqüència dels horaris o l'estructura de les institucions de reproducció social (col·legis, hospitals, administració pública), dels temps de les ciutats (mercats, comerços, transports) o del temps de treball assalariat."
(11)

Així, les polítiques haurien d'incloure els temps de la vida quotidiana, les situacions diàries que enfrontem homes i dones en les nostres conciliacions i gestions, i no sols les situacions excepcionals, com ho planteja Sonia Rubio:

"Aquesta oferta pública de serveis a la vida diària, a més a més, ha d'estar acompanyada no sols dels permisos laborals de què actualment gaudim, sinó d'unes polítiques de temps que atenguin als criteris abans ressenyats. Aquí la conciliació mostra les seves clares limitacions perquè només té en compte permisos laborals per a temps excepcionals. I la relació de temps i treball és quelcom que requereix no menystenir la quotidianitat i la lògica de sincronia o simultaneïtat amb què operen totes les combinacions possibles en aquesta relació, tal com abans s'ha comentat. Es fa necessari, perquè, plantejar unes reduccions horàries de la jornada laboral amb caràcter sincrònic i quotidià. (...) Òbviament, tals demandes de temps variaran en funció del distint pes que la càrrega total de treball adquireix al llarg dels distints moments del cicle de vida de les persones."(12)

No sols les polítiques públiques amb equitat de gènere són fonamentals per a una conciliació realment (re)estructurada sobre principis d'equitat entre homes i dones. Aquest és un treball que involucra tota la societat, a més a més les persones treballadores i les entitats ocupadores. És una problemàtica social que afecta totes i tots i per totes i tots haurà de ser resolta, o almenys, minimitzada. El Fòrum Ciutats per a la Conciliació13 indica algunes de les mesures que poden ser assumides per cada actor social involucrat:

  • A nivell individual, algunes de les mesures que poden ser desenvolupades són la recerca d'un discurs d'igualtat entre homes i dones que incentivi la controvèrsia sobre els rols de gènere tradicionals i promogui nous rols de gènere més equitatius; El contacte amb experiències variades que confronten els subjectes a nous models familiars i a estils de ser i fer diversos.
  • A nivell organitzatiu, es necessiten empreses i entitats laborals amb una cultura organitzativa que promogui la conciliació entre el treball i les diferents esferes de la vida; que abandonin el model de total disponibilitat de les persones treballadores; que incentivin als homes a participessin en la vida reproductiva; que promoguin la divulgació de bones pràctiques de conciliació.
  • A nivell de les polítiques públiques, es defensen polítiques públiques més eficaces i que entenguin la conciliació com un dret de ciutadania, més enllà dels aspectes treball/família i integrant dimensions com l'oci i la participació ciutadana; que assumeixin costos i disposin de pressupostos per a la promoció de mesures de conciliació; que promoguin ciutats més habitables i amb perspectives de conciliació; que critiquin el model de disponibilitat total per al treball productiu i promoguin la participació dels homes en el treball reproductiu. Els poders públics han d'assumir les seves obligacions, construint i fent seguiment a polítiques públiques que de fet promoguin una conciliació estructural per a homes i per a dones.

Considerem que la conciliació és un tema suficientment important per ser inclòs en aquest mòdul perquè afecta els diferents àmbits de la vida i està directament relacionat amb els drets que tenim en tant que persones i en tant que dones o homes. L'escola educa i ensenya als i les estudiants que més tard seran treballadors i treballadores i es trobaran amb la dificultat de la conciliació entre el treball productiu i les altres esferes de la vida. Per això haurà també de transmetre la importància de la conciliació a nivell individual i familiar i promoure el pensament crític sobre la forma com es vaig distribuir socialment els temps de les nostres vides.

A continuació parlarem de com es van anar donant els canvis socials entre homes i dones al llarg de la història i la contribució dels moviments feministes i de masculinitats en aquests canvis.

10. Murillo, Soledad. "Pacto Social o negociación entre géneros en el uso del tiempo laboral" en Carrasco Cristina (edit)" Tiempos, trabajo y género". Publicacions Universitat de Barcelona. 2001, pàgina 156.

11. Rubio, Sònia. La conciliación de la vida familiar y laboral a debate. Riesgos y oportunidades desde una perspectiva de género in http://www.equalitaca.org/nuevaitaca/novedades/enlaces/49/documentotecnicoforo.pdf, pàgina 45/118.

12. Rubio, Sònia. La conciliación de la vida familiar y laboral a debate. Riesgos y oportunidades desde una perspectiva de género in http://www.equalitaca.org/nuevaitaca/novedades/enlaces/49/documentotecnicoforo.pdf, pàgina 46/118.