Diferències sexuals, desigualtats socials
Ciutadania amb gènere
La forma com va ser escrita la història, es a dir, el registre dels esdeveniments rellevants de les nostres societats tant en el segle XIX com de principi del segle XX, deixa tot un món fora, deixa de banda tots els que no són poderosos, tots el que no integraven el sistema masculí dels reis, dels poderosos, de les batalles de les lluites i conquestes. La història s'ens va explicar sobre els homes i per homes, des d'una perspectiva patriarcal en què l'home era el referent principal i considerat com a superior a la dona, invisibilitzant la participació de les dones en les transformacions socials.
"(Al llarg de tota la història), les dones de tot arreu van cuidar dels seus nens, van munyir el ramat, van conrear els camps, van rentar, van cuinar, van netejar, van cuidar dels malalts, van vetllar pels moribunds, van preparar els morts (...) l'extraordinària continuïtat del treball de les dones, de país per a país, d'època per a època, és una de les raons de la seva invisibilitat; la visió d'una dona alletant un beu, cuinant o netejant el sòl, és tan natural com l'aire que respirem, i, tal com l'aire, no va atreure qualsevulla anàlisi científic abans del període modern. Mentre hi hagués treball per fer, les dones ho feien, i per darrere aquestes activitats visibles de papes i reis, guerres i descobriments, tiranies i derrotes, les dones treballadores van teixir el teixit real del tipus d'història que encara espera el seu reconeixement."(14)