Presentació i Metodologia | Fundació Surt | Descàrrega de documents | Crèdits | Contacte | Mapa web 

Mòdul 1
Equitat de gènere

Mòdul 2
Interculturalitat

Mòdul 3
Ciutadania

Altres dinàmiques

Consultar
Castellano Català
Mòdul 2: Interculturalitat
A A A

Cap a la trobada amb el divers

Integració i convivència

Al llarg de la història, les migracions han patit alteracions, deixant de ser més temporals per passar a ser cada vegada més estables, conduint a un major arrelament al país receptor. S'estima que de cada deu immigrants arribats a Espanya, amb papers o sense, set acaben romanent al país (9) .

Això ha comportat a una inevitable transformació de les societats d'acollida en societats cada vegada més diverses que requereixen la construcció d'un espai comú de convivència intercultural, on cada cultura sigui reconeguda en la seva diferència.

Aquest procés no sempre és fàcil i hi ha moltes vegades la tendència de considerar-ho com un problema i no com una situació de fet que pot millorar o empitjorar en funció de la voluntat política i personal. Així, és cert que, en l'immigració, com en qualsevol fenomen social, solen aparèixer problemes vinculats (racisme, tràfic de persones, regulació de fluixos), però això no implica que la immigració sigui un problema per sí mateix, o que aquests problemes tinguin com a única causa el fenomen migratori.

En aquest sentit, per trobar solucions als problemes derivats de la immigració, és necessari, primer de tot, acceptar la situació i entendre la convivència intercultural com una oportunitat de desenvolupament econòmic, social, cultural i personal per a tots i totes, deixant de banda la idea que les migracions són negatives i generadores de problemes. Algunes de les premisses a tenir en compte són:

  • Separar els problemes compartits per totes les persones dels què són específics de les persones immigrants. Per exemple, la insuficiència d'habitatges a preus accessibles no és quelcom específic de la immigració, sinó un afer compartit i que a tots i totes ens afecta. Encara que no hi hagués immigració existirien aquests problemes.
  • Separar el que són problemes que pot produir una persona immigrant i problemes de la immigració. Per exemple, si una persona immigrant és delinqüent això no significa que totes les persones immigrades ho siguin o que tinguin aquest tipus de conductes.
  • Entendre la immigració com una oportunitat, tant per a les persones immigrades com per a les societats receptores. La immigració permet que les societats d'acollida tinguin una major diversitat cultural i això és, sens dubte, un element de riquesa tant per a una societat com per a les persones que en ella viuen, perquè permet l'intercanvi amb altres cultures diferents de la pròpia, ampliant el ventall de sabors, idiomes, coneixements, costums, olors, formes de fer, de ser i de pensar; això permet relacionar-se d'una forma diferent amb l'altre o una altra, aprendre a conviure amb el diferent tenint per base el respecte i la valoració de tota i qualsevol cultura.

Sembla existir una forta tendència per veure la immigració només des de la perspectiva de la mà d'obra, com si la integració de les persones immigrades estigués únicament relacionada amb les necessitats de mercat. Aquests discursos es limiten a analitzar totes les persones que són necessàries per a la reproducció de les activitats econòmiques i del manteniment dels sistemes de pensions, quina és la forma idònia d'obtenir el major rendiment amb els mínims costos (modalitats de reclutament de la mà d'obra) i quins són els més "rendibles" (en una dinàmica racista que atribueix una major o menor conflictivitat social segons la procedència ètnica de les persones immigrants).

Des d'aquests plantejaments, les persones es veuen reduïdes -categoritzades- a la mera condició de mercaderia, i les polítiques que s'implementen reforcen la seva condició de materials reemplaçables segons les necessitats del mercat. Com ja Max Frisch va ironitzar, "volíem mà d'obra i van arribar persones".

És important no perdre la dimensió humana i social de la immigració e visibilizar els altres beneficis, a més dels econòmics, que aporten les persones immigrades i la diversitat cultural que es genera en les societats d'acollida.

Sorgeix llavors la pregunta sobre com aconseguir la integració entre les persones immigrades i la societat receptora?

Diverses han estat les perspectives d'integració que han sorgit al llarg del temps i aquestes han tingut (i encara tenen) projeccions diferents en la societat. Així, han sorgit diferents reflexions i conceptes al llarg d'aquest procés d'integració pel qual han passat els països que reben un elevat nombre de persones immigrants. Tres dels models més rellevants són l'asimilacionisme, el multiculturalisme i la interculturalitat, dels quals parlarem a continuació.

 


9. II Anuario de la Comunicación del Inmigrante en España, editado por la consultora Etnia Comunicación (http://www.etniacomunicacion.com).