Servei de Famílies Col·laboradores: “Som els tiets enrotllats”

El Servei de Famílies Col·laboradores (SFC) és un banc de famílies solidàries que s’ofereixen per atendre de manera temporal i puntual (màxim 6 mesos) a infants de famílies amb dificultats econòmiques o de salut, que no disposen de xarxa social a la ciutat de Barcelona. Les famílies col·laboradores donen un cop de mà durant unes hores a famílies demandants que ho necessiten, com podrien ser monomarentals, i contribueixen a la conciliació del temps d’aquestes. Les voluntàries ofereixen a l’infant una atenció personalitzada, incorporant-lo a les seves dinàmiques habituals, amb un consens previ amb la família sol·licitant, ja sigui entre setmana o en cap de setmana.

“Les famílies col·laboradores són de proximitat, del mateix barri que les demandants, i les estones que comparteixen són complementàries a les rutines setmanals de l’infant”, segons Mayca Velasco, coordinadora del servei gestionat per la Fundació Surt. Velasco matisa que es distingeix de l’acollida perquè no es fa una substitució de mare i/o pare, i del canguratge, ja que és la familia sol·licitant la qui s’encarrega de dur i recollir la criatura a casa de la família col·laboradora. Actualment 85 famílies formen part de la borsa de col·laboradores i tenen perfils diversos: amb o sense fill/es; gent gran; etc.

La Maria José Torres i Davide Tarabella són una parella del Raval que col·labora amb el SFC. Fins ara han col·laborat alguns caps de setmana durant tres mesos un infant de gairebé 3 anys i durant sis mesos, un altre de 4 anys.

Què us va motivar a participar al Servei de Famílies Col·laboradores?

M. J. Torres: Som parella des de fa 8 anys. Després de perdre un fill vam voler ajudar, des del voluntariat, a infants que ho necessitessin. Vam assabentar-nos que existia el SFC al web de Surt. El que ens motiva és ajudar a persones a tenir un dia a dia més fàcil, especialment a dones soles que necessiten aquest suport perquè no compten amb xarxa pel motiu que sigui. Sent voluntàries ajudem a dues persones: a la mare i a l’infant.

D. Tarabella: Tots dos som persones activistes. Jo he treballat força anys al sector educatiu i ja estic acostumat a estar amb canalla. Després de l’entrevista amb el SFC, va ser molt natural el procés de benvinguda dels dos infants que hem acollit fins ara.

Com viviu l’arribada de l’infant a casa?

D. Tarabella: El nen o nena s’incorpora al nostre dia i pactem les activitats i àpats amb la família sol·licitant. Si ve en cap de setmana, per exemple, el diumenge fem pollastre amb patates fregides i anem al parc. Ens prenem el temps d’esbarjo de manera que sigui divertit tant per nosaltres com pel petit.

M. J. Torres: Al principi de cada nova col·laboració pot passar que la criatura es queda plorant quan el familiar ens la deixa a casa. També entenem que les mares -en el nostre cas- dubten de si estan fent bé; deixar a la teva criatura en mans de persones estranyes, fa por, és normal. A mida que l’infant va agafant confiança, torna content i amb ganes de passar estones amb nosaltres. I la mare també es queda tranquil·la.

“No som pares però vivim aquesta experiència amb alegria i cura”.

Què us aporta ser família col·laboradora?

M. J. Torres: Nosaltres aprenem molt amb els infants: fem receptes de cuina, veiem capítols de la Patrulla Canina, etc. Amb el primer nen que va venir vam fer vincle, tot i compartir pocs mesos perquè els horaris de la mare van canviar. Ens hagués agradat poder estar més temps, però cal entendre que les circumstàncies poden variar. I amb el segon, amb qui portem mig any, ara renovem el compromís per més mesos. Ambdues parts estem contentes i agraïdes, pel que hem parlat amb les famílies demandants. A mi m’omple d’alegria.

D. Tarabella: Els caps de setmana a mi m’agrada relaxar-me, sincerament. Però el moment de tenir l’infant a casa el gaudeixo al màxim, també. Com a la Marijo, m’aporta alegria, joc i aventura. Estem en acció: fem un taller de pizza, fem activitats a l’exterior… A més, és una responsabilitat. Cal tenir mil ulls als carrer, estar alerta a la ciutat, que no es faci mal. M’adono que els adults tenim molt a aprendre dels infants. Tenen una mirada del món diferent que fa que deixis de banda preocupacions mundanes. No som pares però vivim aquesta experiència amb alegria i cura.

M. J. Torres: Som els tiets enrotllats! (rialla) Al capdavall, per nosaltres és una festa i per a ell, també.

Per què recomanaríeu entrar a la borsa del SFC?

M. J. Torres: Per mi és una experiència enriquidora. Vaig fer de voluntària durant set anys acompanyant a gent gran en una associació i ara viure estones amb infants em dona vida. Quan tinc el nen, estic contenta, tot i que després estigui esgotada (rialla). I a més, ajudar a altres dones, ajudar-nos mútuament, és chapeau! S’hi pot animar la gent single també, que els parcs estan plens de pares i mares per fer amistats.

D. Tarabella: He estat ajudant durant anys a adolescents amb problemes d’inserció social al Raval. Si tens temps i voluntat per oferir-lo a d’altres, ho recomanaria. Es tracta de fer un clic, sortir d’una voluntat més egoica i obrir-te a connectar amb altres persones.

Més informació: sfc@bcn.cat o 93 291 59 67